dijous 20 juny 2013

Augmenta el nombre de dones i joves titulars de les explotacions agràries, segons els resultats de la campanya de la Declaració Única Agrària (DUN) 2013.
Detingut un apicultor per enverinar abellerols a a zona del Segrià.
Els alumnes de la Segarra que s'hagin de desplaçar per anar a escola dins el municipi hauran de pagar 1,5 euros de transport.
UP alerta que la collita de cereal d’hivern estarà per sota de la mitjana dels últims 3 anys.
Càritas atén 16.171 famílies a les comarques de Lleida durant el 2012.
La Generalitat escurça la campanya d'incendis d'aquest estiu a dos mesos.
La PAF denuncia que la modificació de la llei d’hidrocarburs del govern espanyol permetrà la fractura hidràulica en la fase de prospecció..
El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dijous la prohibició “immediata” del sometent, una herència de Felip Puig.
Unió de Pagesos lamenta que la CE hagi retirat el seu pla per prohibir als bars i restaurants servir l’oli d’oliva en setrilleres reutilitzables.
El ferm de l'Eix Transversal presenta bonys i ondulacions en un tram entre Aguilar de Segarra i Rajadell tres mesos després d'inaugurar-se.

La Vila

dissabte 1 juliol 2000

Torà: Informació general

<< Tornar

següent >>

Cliqueu a les imatges per ampliar-les

Vista aèria de Torà
Autor: Jordi barrancos

Plaça del Vall

Plaça de l'Església

Plaça de la Font

Habitants: 1.165 [2005]
Altitud: 448 m.
Situació: al S del terme, a l'esquerra de la riera de Llanera, poc abans de la confluència amb la de Cellers i el Llobregós.
Festa Major: 1 de setembre
El primer diumenge de maig, se celebra també la festa del Roser, on es fa l'anomenat ball de priors i priores.
Festa de la Llordera: amb una desfilada de gegants el Brut i la Bruta, el Bonic, la Bonica, el Brau Constantí i el Sergentet. Se celebra la setmana abans de Carnaval.

Història

L'Aguda i Torà, sempre formant una unitat, són esmentats en documents dels anys 1024 i 1034 com a límits de Guissona i de Fontanet. Des dels volts del 1050 era senyor del lloc Ramon Miró d'Aguda, cunyat d'Amat Elderic d'Oris, el primer senescal de la casa comtal de Barcelona.

Sembla que també era parent d'Arnau Mir o Miró de Tost, el repoblador de la vall d'í€ger i d'Ecard, Miró, que l'any 1085 traspassà el castell de l'Aguda al seu hereu Bernat. A partir d'aquest moment es perfila una família senyorial cognominada Aguda, per bé que l'alt domini del lloc consta en mans dels Cabrera, descendents d'Arnau Mir de Tost, l'any 1100 i de Ponç de Cervera, senyor de l'Aguda i de Torà el 1190; el llinatge de la família Cervera continuà amb l'alt domini fins a la fi del segle XIII.

Vers el 1301 el vescomte de Cardona comprà la jurisdicció dels llocs de l'Aguda, de Torà i de Vicfred, que no es mogueren mai més de l'òrbita de la gran casa cardonina i algun temps després Torà passà a ser el cap d'una de les batllies del ducat de Cardona.
La vila de Torà fou fortificada sota la dependència dels Cardona, que fa que el lloc s'anomeni castell i fortalesa des del segle XIV. També fou escenari d'una famosa lluita contra els bandolers el 1578, en què participà el mateix duc de Cardona.

La població sofrí diferents escomeses en les guerres Carlines: el 1836 fou escenari de fortes topades entre les tropes d'Espoz i Mina i les del baró d'Eroles, i l'any següent fou presa per Tristany, després d'un llarg bombardeig.

Llegendes

La llegenda de sant Ramon Nonat
Hom relata que la mula que portava el cos de sant Ramon des del castell de Cardona a Sant Ramon de Portell va fer aquí dos volts a la creu de pedra amb sòcol graonat que hi ha a plaça de la creu, i va caure a terra, si bé reprengué el camí amb les despulles del sant.

Etimologia

La hipòtesi més pausible és entendre el topònim Torà com una derivació del llatí tauranum, sufixació regular de l'antropònim masculí taurus.
Una altra tesis ho fa derivar de l'àrab THAURAN 'El senyor'; no gaire lluny, CALAF, és també un topònim d'origen àrab.

En algunes publicacions encara figura com a nom de la població una versió anterior el de Torà de Riubregós