Plataforma Sant Miquel de Tudela de tots

Bisbat de Solsona i Arxiprestat de la Segarra han venut d'amagat a la gent de la parròquia de la Prenyanosa (al menys, dels que van a missa) una ermita romànica del s. XI-XII. Per 1.200 €. Diuen que un senyor de la Prenyanosa va ensenyar l'ermita i el paratge als compradors. Aquest senyor té mèrit, perquè representar al poble sense informar al poble ni anar a missa i ser tot ell el poble i la parròquia...

Aquestes coses s'han d'enraonar, i el curiós és que bisbat i arxiprestat sembla que han enaronat amb molta gent, menys amb els seus feligresos de la parròquia. A mi això no m'agrada gens.

Les ermites són patrimoni cultural, històric, religiós, però també popular i també sentimental dels veïns.

De aquellos polvos tenemos estos lodos doncs, però això -la rifa del patrimoni als amiguetes- ha passat d'altres vegades i això, fet d'aquesta manera, sempre té oposició:
"El obispado de Orense ordenó desmontar el altar del pueblo de Osera. Corrió el rumor de que se pretendía vender para obtener un beneficio económico para la diócesis. Lo cierto es que la gente del lugar, más o menos devota pero orgullosa de su altar, se negó a facilitar las cosas y se posicionó en contra de la pretensión del prelado. El 23 de abril, en medio de un fuerte tumulto, la guardia Civil intervino y disparó contra la multitud. Un total de diez muertos y cantidad de heridos pusieron fin a la discusión. De nuevo, el gobierno Maura se ensuciaba las manos de sangre a las órdenes del
capricho de un prelado."
CALVO POYATO, José ; MARTÍ VALLVERDÚ, Pep: Antonio Maura, Ediciones B (Col. Cara y Cruz), Barcelona, 2003, pàg. 201.

Si l'església no és capaç de guardar pel poble el que el poble ha construït, doncs fàcil, fem com a França, es nacionalitza el patrimoni i ja està.
Que la gent de la parròquia de la Prenyanosa fossin els darrers en assabentar-se de la venda de la seva ermita no em deixa cap mena de dubte: s'ha fet així perquè han volgut fer-ho així, ho tenien pensat, tant els venedors com els compradors.
Us asseguro que això a França no passaria. Si els compradors i els venedors haguessin tingut dignitat, haurien parlat -enraonat- amb els veïns del poble i de la parròquia de la Prenyanosa. Ho han fet per interessats, per fets consumats i encara s'estranyen que la gent es queixi: l'olor a romaní la sentim tots, no només aquells als que han venut l'ermita d'amagat; si el cel existeix aquests no hi van o han de parar a moltes estacions.

Fa 20 anys hauria tenir mèrit comprar i arreglar l'ermita (d'una comarca que ha sigut espoliada del seu patrimoni popular), però ara qualsevol podria o voldria una ermita romànica per 1.200 euros.

I l'Ajuntament de Cervera, fantàstic, diu que no té 1.200 € per una ermita romànica del seu municipi.

Lectures: 572 Darrera: 05.02.2012