Tenies d´anar-hi amb temps per endavant, però un diumenge és per deixar passar el temps a poc a poc: ¨un ¨barrejat¨ i un martini, Miquel ¨….passava l´estona i , ja, just en el moment en que començaves a desesperar, apareixia: el millor ¨barrejat¨ i el martini o el bitter -si era el cas- preparat amb més delicadesa i detall, la llimona i l´oliva pel martini, la taronja pel bitter…
Amb aquell mig somriure, de nen entremeliat, del qui sap que l´espera ha valgut la pena i aquella expressió de torbament quan li agraïes el detall.
Detall que sols pot tenir qui s´agafa el temps, el seu temps, sense cedir a les presses i al ¨soroll¨que ens envolta.
Hi ha petits moments que són petits tresors. Aquest n´és un per a mi. Quedi escri com a petit homenatge al Miquel, al Miquel del cafè, que s´en ha anat.
Lectures:
1430 Darrera:
06.02.2012
Etiquetes:
obituari , impressions personals