ELS FORASTERS VENIM AMB GANES DE CONEIXER-VOS

Coneixia la comarca de La Segarra feia uns anys, i el dia que vaig veure la web de la vostra vila, Torà va tornar al meu record. Volent fer un canvi d'aires, vaig alçar les ales i vaig venir a coneixer-vos. Vaig trobar un bon cau, dues feinetes i un parell de bones peces, un amb molt mala baba i amic de ningú. És clar, si també ell era foraster i, a més a més, paràsits de las seva dona i del poble... què havien de pensar de mi!? què debia comulgar amb aquella manera de viure: "ya pasará mi mujer a pagar..."acostumava a dir a les botigues, "sólo llevo un año sin trabajar porque estoy deprimido, el pueblo tiene la culpa..." justificava quan s'arrosegava demanan-te diners. L'espant va venir quant em vaig enterar que treia el ganivet a la primera de canvi, que debia diners a 10 persones com a mínim i havia treballat per altres 8. Ningú no el podia sofrir, als bars fotia merdé i amenaçava amb treure l'escopeta si no li deixaven diners i li feien de cangur al seu fill gratuïtament.
Per això, un cop escoltades les vostres veus, que porteu més anys aquí que jo, vaig prescindir fins i tot d'ajudar més a aquella sangonera humana. Vaig esquivar els iseus intents de trencar-me la cara després de tancar-li l'aixeta de la caritat, i vaig coneixer gent normal.
Però què passa que la resta de forasters amb qui he parlat, tinguin negoci al poble o siguin assalariats, no se senten acollits ni acceptats al poble? Les seves botigues han de tancar perquè no hi entren més de 4 iaies al dia, els parlen les primeres setmanes i després només els fa cas el simpàtic del poble... He conegut gent molt sana que ha marxat per això, per reticències insalvables i desconfiança per les males experiències dels/les toranes@s vers els forasters.
Venim a Torà a coneixer-vos, a integrar-nos en la vostra vida quotidiana i, si obrim un negoci és per oferir-vos el nostre servei, no per fer-vos competència!
I la crítica pretén ser constructiva; si obriu la vostra ment, el futur us ho agraïra, i els vostres fills també.

Lectures: 1547 Darrera: 09.02.2012
Etiquetes: crítiques , impressions personals