Les caramelles d'Ardèvol

Resulta que a Ardèvol, pedania del municipi de Pinós, veí­ de Torà, tenen, des de fa molts anys, la catalana tradició de cantar caramelles per Pasqua Florida. En aquest cas cada trienni. I a més, dins l'itinerari festiu hi ha inclòs una cantada a Torà el diumenge al migdia, amb l'additament d'uns ballets tradicionals que arrodoneixen la festa.


Així­ s'ha anat fent des de fa molts anys. Però enguany està a punt de trencar-se la tradició i el dia 24, diumenge de Pasqua, estarem a Torà orfes d'aquesta entranyable expressió d'agermanament intermunicipal. I tot per què l'Ajuntament toranès sembla que està decidit a no subvencionar el cost del desplaçament dels cantaires des d'Ardèvol fins a Torà, que són 12 quilòmetres, quan sempre ho havia assumit.

'í‰s una llàstima haver arribat a aquesta determinació i trencar aquest hàbit tan arrelat. I més si tenim en compte que part dels integrants de la colla caramellenca resideixen en nuclis o masies que per raons de lí­mit territorial pertanyen al municipi de Torà. I també per què entre el veïnatge d'Ardèvol i Torà existeix una relació molt directa i gairebé familiar'.

Les Caramelles d'Ardèvol, el record d'una vella tradició

La cantada de caramelles és una de les formes culturals més antigues que encara perviuen. L'agrupació del poble veí­ d'Ardèvol, formada per una cinquantena de membres, manté viva aquesta tradició a les nostres contrades.

El cerimonial d'anar a una masia
S'arriba a la casa en formació i marcant el pas a ritme del bombo i dels platets, que inicien la comitiva. Segueix la parella portadora de la bandera ( l'hereu més gran del grup), la parella que porta la panera ( el fadrí­ més gran) i seguidament els caramellaires. Un xic més apartats, els trabucaires.

A la casa, són rebuts per l'amo i els convidats a la porta i la mestressa i les noies, des del balcó o finestra. Es canta la salutació i, tot seguit, el Banderer demana a la mestressa: Cantarem?.

Si la resposta és Sí­, canteu suposa que tot es fa al peu de la casa. Es fa la cantada i tot seguit el Ball de Cascavells, un ball tradicional d'Ardèvol. Acabada l'actuació, el Porta-paner i parella es dirigeixen a la mestressa: ell per rebre la gràcia o paga i ella per obsequiar-la amb un ram de clavells; mentrestant, el Banderer i la seva parella s'acosten a l'amo per a saludar-lo i oferir-li un record de mans de la noia. La mestressa també lliura un record: una cinta on s'hi ha brodat o escrit el nom de la casa. Finalment es canta el Comiat i es marxa al ritme de la música.

Si la resposta és Pugeu i Canteu significa que la casa els convida a pujar a fer beguda. El banderer lliura la bandera pel balcó a la mestressa. Pugen tots plegats i canten a la sala. Quan acaben la mestressa els convida a menjar i a beure. Agraïts pel convit, els caramellaires brinden a la casa dues ballades ( un vals i un pas-doble). La primera es balla de la següent manera: El banderer amb la pubilla o la jove de la casa; el Porta-paner amb la mestressa; la noia que forma parella amb el Porta-paner amb l'amo.

La segona ballada pot ballar-la tothom. En acabar es dansen els Ballets, es fa el lliurament del ram a la mestressa, la qual dóna la gràcia i el llaç a la bandera i es lliura el recordatori a l'amo. Finalment es canta el comiat i en formació i música, es marxa de la casa.

Si la resposta ha estat No canteu és que la casa porta dol i la comitiva respecta el dolor de la famí­lia. En aquest cas s'inclina la bandera i els caramellaires, els nois amb el cap descobert, resen el Parenostre. Es lliura el "recordatori" i el ram, aquest però, amb llaçada negra a diferència de les altres cases que és de color i, en formació però sense música, se'n van.

videos

Ministrils del Raval van tornar a participar a les caramelles d'Ardèvol. Aquí­ teniu uns selecció de fotografies.

Etiquetes: cultura popular , caramelles , ball de cascavells , ardèvol

Lectures: 1050 Darrera: 22.05.2012


Tweet