Què ens ha deixat el Jaume?

El Jaume no ha estat només l'historiador i cronista de Torà. Fora un error recordar-lo exclusivament per la seva aportació a la història de la Vila, i oblidar la seva contribució a la vida social, la cultura i el folklore popular.

í‰s cert que per les generacions futures el seu record quedarà perpetuat mitjançant els seus llibres i articles, on preval la seva condició de cronista de la història local. Al meu entendre però la seva gran aportació a la comunitat ha estat la fundació l'any 1979 de l'Associació del Patrimoni Artí­stic i Cultural de Torà (APACT), entitat de la qual ha estat el President fins la seva mort.

L'APACT ha estat no només el mitjà que va utilitzar per publicar i donar a conèixer la seva obra escrita, sinó també per recuperar de l'oblit fets, anècdotes, curiositats locals, que han permès consolidar festes i tradicions del costumari popular toranès. Festes que avui tots gaudim.

Pot estar orgullós d'aquesta llavor que ens deixa, l'APACT, que avui dia s'ha convertit en un referent cultural de Torà i tota la vall del Llobregós. També pot estar orgullós el Jaume del poble de Torà, que tant ha estimat.

Si alguna cosa hem après del Jaume és a estimar i respectar els nostres orí­gens, la nostra vila, a ésser solidaris amb la nostra gent.
La seva trajectòria d'estimació ens ha de servir d'exemple per a continuar aprofundint en la identitat i construcció del nostre poble. Un poble que en vida li va retre un emotiu i merescut homenatge, dedicant-li una plaça amb el seu nom.
Per sempre més la quitxalla ballarà i es divertirà amb el SARGENTET. Amb la creació d'aquest gegantó l'Associació del Brut i la Bruta ha perpetuat el record de la seva imatge, premiant d'aquesta forma la seva aportació al folklore local.

Segur que tots estem d'acord en que ha estat una gran satisfacció haver tingut un toranès com el Jaume, i estimar-lo com l'hem estimat.

Llibres Jaume Coberó i Coberó (Torà, 1920-2004)

Historia Civil i Religiosa de la Vila de Torà (1982)
Les guerres carlines a Torà i a la conca del Llobregós (1986)
El santuari de Nostra Senyora de la Serra de Pinós (1995), amb Lluí­s Vilà.
El convent de Sant Antoni de Pàdua, 300 anys d'història (1997)
Història Contemporània de la Vila de Torà (1998).
Inventari del Patrimoni arqueològic, arquitectònic i artí­stic de la Segarra. Volum II Torà. (2000), amb altres autors.

Nombroses col·laboracions en revistes de contingut històric, i diverses ponències en els congressos d'Història del carlisme celebrats a Solsona.





Etiquetes: biografia , jaume coberó , torà

Lectures: 422 Darrera: 22.05.2012