Colom, més català que genovès

Charles J. Merrill, estudiós de la literatura catalana medieval, fa vint anys que segueix el rastre de la catalanitat de Cristòfor Colom. L'any passat va publicar, en anglès i per a un públic anglès, un volum que pretenia condensar totes les teories elaborades sobre l'origen del descobridor d'Amèrica, assenyalant els punts forts i els punts febles de cadascuna, tot i que sense aportar dades noves. La seva conclusió és que la tesi més probable és que Colom era català. Ara el text apareix en català editat per Cossetània amb el tí­tol Colom. 500 anys enganyats. Per què s'amagà l'origen català del descobridor d'Amèrica.

«í‰s una visió gens apassionada.» Els editors argumenten que l'estudi de Merrill té a favor la seva imparcialitat pel fet de ser estranger. Precisament va ser un peruà, Luis Ulloa, el primer que va defensar als anys vint la tesi catalana, tot i que ell, d'entrada, volia provar que Colom era gallec. Merrill ara no aporta noves dades i en la seva actualització dóna per bons els arguments d'Ulloa. Però, quins són els raonaments més ferms? En primer lloc, diu Merrill, Colom és un cognom català; la forma Colón està castellanitzada i Colombo, italianitzada. L'autor també dóna molta importància al fet que el navegant s'adreçava als Reis Catòlics com a «mis señores naturales», una fórmula que dóna a entendre que Colom havia nascut al territori d'un d'ells, i se sap que aquest territori no és Castella perquè un germà de Cristòfor Colom es va haver de nacionalitzar per poder obtenir beneficis eclesiàstics i ser bisbe de Santo Domingo. Merrill diu que Cristòfor Colom mai no es va definir com a genovès, i més aviat va ocultar la seva nacionalitat per raons polí­tiques. La seva famí­lia havia lluitat contra els Trastàmara en la guerra civil catalana entre 1462 i 1472. Ferran d'Aragó coneixia perfectament la procedència i les implicacions de Colom, però tenien un pacte de no insistir en la seva identitat, i el mateix Colom hauria ocultat els seus orí­gens. A més, els Reis Catòlics van atorgar exclusivament a Castella els beneficis de la colonització del Nou Món. «No hauria estat bé admetre que el descobridor provenia d'una nació que tenia prohibit fer tractes amb les Amèriques», apunta l'autor. Hi ha altres factors. Per exemple, que posés el nom Montserrat a una de les illes, fet «estrany per a un genovès». O que la majoria dels que li van donar suport en la seva campanya per a una nova ruta cap a l'í€sia fossin precisament catalans i valencians de la cort. Merrill assenyala que és molt possible que el lloc on es va criar Colom fos Tarroja de Segarra, i apunta que les dues primeres illes que va descobrir al Carib les va anomenar Sant Salvador i la (Immaculada) Concepció, patrons d'aquesta vila. En el llibre, Merrill parla d'altres teories sobre els orí­gens del descobridor d'Amèrica. N'argumenta els punts febles, i també els de la més estesa, la que diu que Colom era genovès.

Cal·ligrafia i ADN

La versió catalana del llibre de Merrill arriba poc després que es conegués un altre estudi provinent dels Estats Units. Estelle Irizarry €“professora emèrita de literatura hispànica a la Universitat de Georgetown€“ conclou, a partir de l'anàlisi de les cartes escrites per Colom, que la seva llengua materna era el català. D'altra banda, els investigadors de la Universitat de Granada que estudien els orí­gens de Colom no han pogut determinar fins ara si era català o genovès. Les anàlisis d'ADN dels Colom catalans i els Colombo italians va resultar que eren massa semblants per treure'n conclusions. L'obra de Merrill, que té el suport del Centre d'Estudis Colombins, esdevé «un bàlsam» per a la teoria catalana per la seva rigorositat, segons el president d'aquesta entitat, Francesc Albardaner, que considera que els darrers anys s'havia «defensat frí­volament» la catalanitat de Colom amb teories «falses» com ara les de Gabriel Verd Martorell, Jordi Bilbeny i Marisa Azuara.


  + info (enllaç extern)


Etiquetes: estudis , història , colom , tarroja

Lectures: 434 Darrera: 22.05.2012