Jaume Sisa

l'any 1968 publicava L'Home Dibuixat, el seu primer disc senzill de ressonàncies ye-ye, un dels sons que havia captivat Sisa des de l'adolescència.
Després de fundar -i enterrar- el conjunt instrumental Música Dispersa, Sisa publicaria el 1971 el seu àlbum de debut: l'heterodox Orgia, densa mostra de varietats musicals i poètiques. Gravat en temps de total confraternització generacional, Orgia va comptar amb el concurs de diversos elements del panorama underground de la Barcelona d'aquell tombant de dècada.

Passats uns anys d'ostracisme, Jaume Sisa va reaparèixer a escena el 1975 amb Qualsevol Nit Pot Sortir El Sol, que ha esdevingut el més reeixit dels seus àlbums. En aquest disc, el cantant començava a forjar un so caracterí­stic, en el qual insistirà en propers treballs. Una prohibició governativa de Sisa al Festival Canet Rock d'aquell any, convertiria en gairebé mí­tica la cançó que donava tí­tol a l'àlbum. L'èxit assolit per Sisa va fer que es multipliquessin les seves presentacions en viu, que aviat transcendirien l'àmbit català.

Galeta Galàctica (1976),La Catedral (1977),Sisa i Melodrama (1980) són alguns dels seus treballs. Passada l'experiència elèctrica, Sisa es lligarà a Dagoll-Dagom. La relació teatral arrenca de 1977, quan va inventar la banda sonora d'Antaviana, espectacle basat en textos de Pere Calders. Sisa també va escriure les cançons de Nit de Sant Joan, que interpretaria per tota Espanya en les representacions de Dagoll-Dagom.

El 1984 va prendre la resolució de retirar-se. El comiat de Sisa després de 16 anys d'activitat creadora es va concretar en diverses accions, iniciades amb el doble àlbum Transcantautor: última notí­cia (1984).

El 1987 reapareix amb el nom de Ricardo Solfa, cantant boleros en castellà i publica 4 discos. El 1996 canvia el nom pel de El Viajante i publica un nou treball Sisa Mestres Llamado Solfa

Bola voladora és el tí­tol del seu últim treball, una revisió magistralment adulterada de clàssics del seu repertori com Qualsevol nit pot sortir el sol, El setè cel, L'home dibuixat o La primera comunió; aporta també versions extremes com Limbo rock i Cançó del lladre, es recrea en el seu gust per la revetlla €“Marcianitos i Te esperaré en domingo€“, s'atreveix amb l'electrònica amb una adaptació tecno-coral de Boletaires i deixa rastre amb un tema de puny i lletra, Parc Hotel.



  + info (enllaç extern)

videos

El setè cel Canet rock interpretació que Sisa va fer el dia després d'El setè cel. No va poder tocar per una prohibició governativa

Sisa i Comelade "La cançó del lladre" Presentació del disc "Visca la llibertat" al Palau de la Música de Barcelona. 19 de gener de 2001

Etiquetes: músics , cantautor

Lectures: 779 Darrera: 20.05.2012