La UE avala que es talli internet als reincidents en descàrregues il·legals sense passar pel jutge

La Unió Europea ha aprovat avui que les autoritats administratives dels Estats membres puguin tallar l'accés a internet sense ordre judicial prèvia als usuaris que descarreguin continguts protegits per drets d'autor, tal com volen fer França i el Regne Unit, segons l'acord a què han arribat aquesta matinada els Governs dels 27 i l'Eurocambra per reformar la regulació del sector de les telecomunicacions. A Espanya, la legislació exigeix una autorització prèvia, però el Govern estudia canviar la normativa.

El compromís va ser possible després que l'Eurocambra fes marxa enrere en la seva defensa dels drets dels internautes. Els eurodiputats havien frenat fins ara l'aprovació de la reforma de les telecomunicacions reclamant que la nova normativa prohibís expressament l'accés a internet sense ordre judicial prèvia, cosa que no acceptaven els Governs dels 27. Però en la fase final de les negociacions, el Parlament va cedir en les seves exigències i va acceptar que no es requereixi autorització judicial prèvia per tallar l'accés a internet.

A canvi, l'Eurocambra i els Governs van pactar un nou article de protecció dels drets dels internautes que no estava previst en la versió inicial de la legislació. En l'article s'afirma que les restriccions a l'accés a internet "només es poden imposar si són adequades, proporcionades i necessàries en una societat democràtica".

Presumpció d'innocència

Aquestes mesures només es podran adoptar "respectant el principi de presumpció d'innocència i el dret a la privacitat" i com a resultat d'un "procediment previ, just i imparcial" que garanteixi "el dret a ser escoltat" i "el dret a una revisió judicial eficaç i en el moment oportú".

L'eurodiputat del PP Alejo Vidal-Quadras, que en la seva qualitat de vicepresident de l'Eurocambra presidia la delegació negociadora, va justificar el canvi de postura del Parlament argumentant que els serveis jurídics de les institucions europees havien dictaminat que l'esmena per prohibir el tall d'internet sense autorització judicial excedia les competències de la UE i hauria estat anul·lada pel Tribunal de Justícia de Luxemburg.

"La nostra estratègia ha estat intentar aconseguir el nombre més alt possible de garanties per als usuaris sense sobrepassar el marc legal comunitari establert pels Tractats. I crec que el que hem acordat amb el Consell és realment un èxit pel que fa a avanços per als drets dels usuaris", ha assenyalat Vidal-Quadras. "Se'ns ha pressionat molt en aquest tema, però si no fos pel Parlament, la qüestió d'imposar límits al que els Governs i els operadors poden fer per restringir l'accés a internet no s'hauria discutit mai", ha ressaltat.

Tirar endavant la llei

Per la seva banda, l'eurodiputada socialista Catherine Trautmann, que també formava part de la delegació negociadora, ha destacat que el Parlament havia preferit aquest compromís abans que tombar la reforma del sector de les telecomunicacions pel desacord sobre el tall d'internet. En aquest sentit, ha subratllat que els parlamentaris havien vetllat no només pels interessos dels internautes sinó també dels treballadors, perquè, segons ella, la falta d'una regulació del sector es traduiria en "deslocalitzacions" d'empreses de telecomunicacions.

"La nova disposició sobre la llibertat a internet representa una gran victòria per als drets i les llibertats dels ciutadans europeus", ha dit per la seva part la comissària responsable de Telecomunicacions, Viviane Reding. "Les lleis de tres avisos, que permeten tallar l'accés a internet sense un procediment previ just i imparcial o sense una revisió judicial efectiva i oportuna no es convertiran en part de la legislació europea", ha assegurat.

Entrada en vigor a principis del 2010

L'acord final encara ha de ser ratificat pels ministres de Telecomunicacions i pel ple de l'Eurocambra durant el mes de novembre. Si es compleixen els terminis, podria entrar en vigor a principis del 2010. Els països de la UE tindran llavors 18 mesos per incorporar-lo a les seves legislacions nacionals.

La principal novetat de la reforma és que dóna poders als reguladors nacionals perquè puguin forçar els operadors històrics, com Telefónica, a separar funcionalment el departament de serveis de la gestió de la xarxa en cas de problemes de competència. Aquesta mesura només es podria acceptar en casos excepcionals, quan no hagin servit altres receptes.

També es crea un Organisme de Reguladors Europeus de Comunicacions Electròniques, de talla molt més reduïda que l'Autoritat que havia proposat originalment la Comissió Europea, que estaria integrat pels 27 directors dels reguladors nacionals. El seu paper seria merament consultiu.

Lectures: 565 Darrera: 08.02.2012
Etiquetes: internet , lesgislació , descàrregues , unió europea



  + info (enllaç extern)