Francesc Torres i Jordana

Segons Josep Iglésies, en el seu llibre El guerriller Carrasclet, per la primavera de l'any 1718, Francesc Torres, que es trobava al Rosselló, escriví­ a Pere Joan Barceló, El Carrasclet, induint-lo a passar a la part francesa de Catalunya per a juntar-se a l'exèrcit que organitzava França per envair la Catalunya estricta i aixecar-la de nou contra Felip V.

Barceló se sentí­ malfiat, no volia posar-se a les ordres del francesos que havien contribuït a subjugar el paí­s com aliats del rei. Torres li escriví­ de nou parlant-li de l'intent de restaurar els furs i li oferí­, en nom del general francès Fimarçon, la confirmació del nomenament de coronel, l'emparaná d'un Estat constituït, tota mena de mitjans per prosseguir les seves campanyes insurrectes i encara li assegurà el patronatge de l'arxiduc d'Austria, que els catalans continuaven venerant.

Frances Torres, que ja havia lluitat en el setge i defensa de Barcelona,contra les forces de Felip V i francesess l'any 1714 amb el grau de coronel de fusellers de la Diputació eatalana, també va recuperar el seu grau.

Per la primavera de l'any 1719,el coronel Francesc Bernich de Collbató va constituir deu batallons amb els emigrats catalans i va fer-los comandar per Francesc Coc de Rodonyà, Tomeu de Pullinia, el Coix ie Gerri, Francesc Baunet, Francesc Cila, Ferrer de Manresa, Simó Moliner de Llanoney i el mateix Francesc Torres. Entre tots sumaven uns deu mil homes. La meitat de les forces es destinaren a envair Navarra i la resta entrà a Catalunya.

El dia 20 de gener de 1720, Felip V declarava la seva adhesió al pacte de la Quàdruple Aliança. La guerra quedava oficialment acabada i també l'acció de França a Catalunya. Als oficials d'alta graduació se'ls oferia la incorporació a l'exèrcit francès i als fusellers el proveïment d'un passaport per tornar a Espanya amb el perdó de Felip V. Els fusellers catalans que havien servit en la campanya es van sentir sacrificats.

Els coronels Francesc Torres, Ferrer, Francesc Coc de Rodonyà, Tomeu de Pollina, Bac de Roda i Pere Joan Barceló, féren causa comuna amb els seus fusellers i van resoldre, secretament, prendre cinc vaixells, embarcar tota la seva gent i passar a Maó o Gènova, per posar-se a les ordres de l'emperador d'í€ustria, que continuava enemistat amb Felip V.

Després d'aquest embarcament ja no se'n tornà a tenir cap mena de notí­cia.

La nissaga dels Torres

La casa Torres de Torà, situada al carrer Vilavella, davant el castell, es troba ben documentada als arxius Municipal i Parroquial de la vila. Antiga casa de prohoms, amb molts bens en cases, terres de conreu, boscos i molins i amb algun membre sacerdot, beneficiat de la parròquia de sant Gil.

La casa on nasqué Francesc Torres fou coneguda durant molts anys com cal Coronel, segurament en honor al fill. Després del triomf de Felip V, la casa es considerà de rebels, imposant-los grans impostos o multes que els obligà a desfer-se d'una bona part del seu patrimoni.

Entre les seves propietats hi havia també una casa situada al Raval de les Casetes, actualment cal Mas de'n Grau, on vivien els masovers. També tenien una casa entre el carrer del Vall i el carrer de les Eres, on tenien instal·lada una fassina, cremador de vi. Aquesta casa encara és coneguda avui en dia com a ca la Fassina i fins a mitjan del segle XX encara fabricava aiguardents i licors.

Pel que sembla la famí­lia Torres es traslladà finalment a la ciutat de Manresa.

* biografies inèdites de toranesos fetes per Jaume Coberó, i que llegà a Xavier Sunyer, membre de l'APACT, abans de morir.

Etiquetes: francesc torres , militars , fusellers , jaume coberó

Lectures: 490 Darrera: 23.05.2012


Tweet