Llorenç Martí­ i Far

Inclinat a la vida religiosa, vestí­ l'hàbit fransiscà, es doctorà en Filosofia i Teologia i fou catedràtic de la Universitat de Cervera. L'any 1731 ho era de Filosofia escotista. Els fransiscans, per disposició del fundador de la universitat de Cervera, el rei Felip V, regentaven dues càtedres, explicant la doctrina de Duns Scoto: una de filosofia i una altra de teologia.- Ambdues les ocuparen il·lustres fills de l'ordre fransiscana.

Martí­ i Far va ser elegit ministre provincial dels freres menors franciscans, en el capitol celebrat a Tarragona el 24 de febrer del 1753 i presidit pel seu mestre general pere Joan de Molins. Simultanejà les tasques acadèmiques amb les del govern de la provincia franciscana.

Mentre durà la seva gestió el dia 12 d'agost del 1754, posà la primera pedra, a la nova església del convent de Sant Antoni de Pàdua de Torà a la seva vila nadiua a la cantonada del presbiteri que mira al poble. Era llavors rector de la parròquia de Sant Gil de Torà el Rnt.Mn.Francesc Antoni Malet.

La fundació del convent de Sant Antoni de Pàdua de Torà, fou motivada per un vot dels toranesos en ocasió d'una terrible epidèmia que flagel·là el poble l'any 1688, i fou duta a terme amb la col·laboració personal i generosa aportació econòmica de Donya Caterina Antonia d'Aragó i de Sandoval, duquesa de Cardona i senyora de Torà i les llicències necessàries del bisbe de Solsona, Joan de Santa Maria.

Deixà inàdites diverses obres manuscrites, plegades i conservades a la biblioteca del Palau Episcopal de Barcelona, segons diu Torres Amat.

Morí­ el 5 d'agost del 1758.

BIBLIOGRAFíA
Coberó i Cobero Jaume. Història civil i religiosa de la vila de Torà. Barcelona 1982.
Sanahuja, Pere. Historia de la seráfica provincia de Cataluña. Barcelona 1959.
Torres Amat, Félix. Memorias para ayudar a formar un diccionario critico de autores catalanes. Barcelona 1836.

Els Martí­ de Torà

Els Martí­, era una famí­lia de relleu, arrelada a Torà des del segle XIII. Un Bernat Martí­ consta com a terratinent dels Plans de Fontanet l'any 1340, entre altres terratinents de Torà, tots de distingides cases.

Al segle XVIII, l any 1733, Josep Martí­ era notari de Torà i viu en sa propia casa de nou construida a la Plaça del Pati marcada amb el ní¹mero 1, casa que en el segle XIX, passà als Torrelló i avui, completament reformada.

Al segle XVII, la famí­la Martí­ entroncà per casament amb la Far, que també eren notaris de Torà.

* biografies inèdites de toranesos fetes per Jaume Coberó, i que llegà a Xavier Sunyer, membre de l'APACT, abans de morir.

Etiquetes: teologia , franciscans , universitat de cervera , convent sant antoni

Lectures: 351 Darrera: 23.05.2012


Tweet