- El consell comarcal de la Segarra decideix fer tornar als seus domicilis els alumnes que van a l'escola amb transport escolar per seguretat .
- La cota de neu baixarà fins als 200 metres la matinada de dimecres a dijous. Es preveu precipitacions lleus al litoral i prelitoral central i sud.
- Inaugurada la deixalleria de Guissona .Té una superfície total de 2.000 m2. L’Agència de Residus de Catalunya hi ha aportat 212.259,31 €..
- L'Acadèmia de Hollywood ha nominat 'Chico y Rita' com a millor film d'animació als Oscar.
- 1,7 milions de pernoctacions durant el 2011 a la demarcació de Lleida. Més d'1,4 milions, corresponen a turistes residents a Espanya. La mitjana d’estada fou de 2,13 dies. .
- EL DAAM registra 30 comarques sense prevalença de tuberculosi i brucel·losi bovina, entre elles la Segarra.
- Tres detinguts a les Oluges per robar ferro i cable de coure en dues graveres.
- La Diputació de Lleida insta la Generalitat a liquidar el deute amb els ajuntaments. La moció s'ha aprovat per unanimitat .
- La Generalitat rebaixa el preu de l'aigua del canal Segarra-Garrigues a 0,088 euros per metre cúbic.
- El nou president de l'eurocambra, el socialista alemany Martin Schulz, defensarà l'ús del català als plens.
Temes a fons
Informacions Destacades
10 més llegides
veure totes Àlbums de Fotos destacats
Enllaços destacats
enquestes
Utilitzes alguna planta per curar petites malalties?
| | | Resultats |
Consideres just el sou de l'alcaldessa?
| | | Resultats |
enquestes finalitzades
Actes propers
fins
dimecres 29 febrer 2012
Guissona exposició fotogràfica
Un paisatge per demà
del divendres 10 febrer
fins dissabte 11 febrer 2012
Torà popular
XXIII edició El Brut i la bruta
del divendres 10 febrer
fins dimecres 22 febrer 2012
Solsona popular
Carnaval Solsona 2012
diumenge 11 març 2012
Cervera atlètica
XIII Marxa dels Castells de La Segarra
Vols afegir un acte ?
veure calendari
Guissona exposició fotogràfica
Un paisatge per demà
del divendres 10 febrer
fins dissabte 11 febrer 2012
Torà popular
XXIII edició El Brut i la bruta
del divendres 10 febrer
fins dimecres 22 febrer 2012
Solsona popular
Carnaval Solsona 2012
diumenge 11 març 2012
Cervera atlètica
XIII Marxa dels Castells de La Segarra
Vols afegir un acte ?
veure calendari
Traductor / Translator
Plantes remeieres de la Segarra
Fitxes de plantes Notícies totes
<< Tornar 10 més llegides Inicial de la secció
El cercador filtra a mesura que escrius
| Titol | |
|---|---|
Borratja (Borrago officinalis)És una planta herbàcia anual que presenta una altura que oscil·la entre els 30-60 cm d'alt. Coberta de pèls erectes; fulles ovals, aspres al tacte. Té flors de color blau, viu, molt obertes, en forma d'estrella; del centre de la corol·la surten les antenes d'un color groc fosc. llegir + |
|
Civada (Avena sativa)Planta herbàcia anual, que pertany a la família de les poàcies o gramínies, de la que s'aprofita el gra i per això es classifica entre els cereals. S'utilitza com aliment per les persones i per els animals. Les varietats més cultivades són l'Avena sativa i l'Avena byzantina. llegir + |
|
Codonyer (Cydonia oblonga)Arbre fruiter, no molt alt, de tronc amb escorça gris; fulles ovals cobertes de toment. Les flors són rosades, grans amb fruits de color groc, angulosos i gairebé piriformes, de carn aspra i dura de paladar. llegir + |
|
Corretjola (Convolvulus arvensis)També coneguda com a corriola, és una planta vivaç, s'estenen per terra o s'enfilen per qualsevol suport. Amb unes flors belles i blanques en forma de campana. llegir + |
|
Cua de cavall (Equisetum arvense)Planta perenne, avivadora, de 10 a 30 centímetres d’alçada tiges aèries diformes, les estèrils, verdes, una mica aspres, beines aplicades a les tiges. Les tiges fèrtils d'1 a 2 dm simples, brunes rogenques. Beines molt separades de les tiges, eixamplades, terminades en 3-12 dents. Es multiplica per plantació de rizomes o sembra d’espores. llegir + |
|
Dent de lleó (Taraxuacum officinale)Herba perenne, acaule; rizoma carnós simple i ramificat. Si se li fa una incisió segrega un làtex blanc i amarg. Les fulles dentades o lobulades surten totes de la base i formen una roseta; peduncles radicals fistulats rogencs, llanosos, que sostenen un capítol de flors grogues; el fruit és un aqueni provist d'un plomall blanc. llegir + |
|
Esbarzer (Rubus fruticosus)Es un arbust, de fulles dividides, les flors son blanques o rosades, el fruit es la mora de color negre i molt sucosa, amb la qual es poden fer confitures. Hemorroides, Diarrea, Mal de gola llegir + |
|
Espígol (Lavandula spica)Subarbust de base llenyosa de 15 a 60 cm d'altura. Tiges dretes, tetragonals, molt ramificades de fulles estretes i oposades, de 2 a 5 cm de longitud més o menys tormentoses, de color verd gris. Les flors són petites de color blau fort, intensament oloroses i agrupades en espiga terminal. llegir + |
|
Farigola o Timó (Thymus vulgaris)Herba d’uns 40 centímetres d’alçada molt aromàtica, amb fulles molt petites i les flors son rosades o blanques i floreixen al març. Es recullen quan la planta esta molt florida. És molt abundant i és encara un clàssic a moltes cases. Inapetència, Digestió llegir + |
|
Fonoll (Feniculum vulgare)Herba perenne de fulles fines i glauques que arriba a 2 metre d'alçada. Floreix a l'estiu i fa una umbela de flors grogues i fruits petits i aromàtics. Aquesta planta té usos, gastronómics, medicinals i en perfumeria. Té un gust d'anís ja que també conté anetol. És una planta molt resistent a la secada i que es troba a molts llocs de la terra baixa. llegir + |
|
Fumària (Fumaria officinalis)Planta anyal trepadora, de tija verda, esvelta. Les fulles de color verd gris. Les flors son petites de color rosa púrpura, es reuneix en espigues. llegir + |
|
Ginebre (Juniperus communis)Es un arbust dioic, de 1 a 3 metres d’alçada de fusta forta, vermellosa i olorosa. El tronc es dret i l’escorça rugosa. Les fulles en vertical trímeres, aciculades atenuades en punta fina tenen un color verd i blanc i les flors son de sexes separats, de color groc. Amb gàlbules negroses blavenques, més curtes que les fulles. La planta té una olor resinosa. llegir + |
|
Herba de sant joan (Hypericum perforatum)Planta vivaç, rizoma llenyós: troncs robustos i drets. Les fulles són ovates i vorejades de punts negres traslúcids, aquesta particularitat li dóna el nom d'herba foradada. Les flors són d'un groc viu en cimes multiflors. llegir + |
|
Magraner (Punica granatum)És un petit arbre que pot arribar als 5 m d'alçada, de capçada irregular. Les fulles són lluents i caduques, les flors vermelles, grosses i vistoses. El fruit és la magrana. llegir + |
|
Malva (Malva silvestris L.)És una planta herbàcia perenne (viu més de tres anys). Amb tiges ramificades, lleugerament llenyoses i cobertes de pèls blancs, que pot mesurar entre 20cm i més d'un metre d'alçària. Les flors, hermafrodites amb cinc pètals, són grans i solitàries, i es localitzen a la axil·la de les fulles. El fruit és una càpsula de 7-9mm d’ample i uns 2 mm de gruix, formada per multitud de mericarps. llegir + |
|
Marialluïsa (Lippia triphylla)Arbust de fulles lanceolades, rugoses, senceres, agrupades en número de 3 o 4 a cada nus. Si es refreguen amb les mans desprenen una olor molt forta a llimó. Flors numeroses, petites de color lila, en panícula gran. llegir + |
|
Menta piperita (Mentha Piperita L.)Planta vivaç ben coneguda, amb un aroma molt fort de mentol; és un híbrid que resulta de la unió de la menta aquàtica i la menta virides. Té la tija violada, quadrangular; fulles de color verd fosc o púrpura. De flors liles, bilabiades, agrupades en raïm. Per ser planta híbrida, gairebé és estèril. Es reprodueix per estolons. llegir + |
|
Noguera, Noguer (Junglans regia)Arbre de 10-15 m d'escorça gris, copa ampla i estesa. Fulles compostes llargament peciolades. Foliols ovals disposats per parelles. El terminal és elíptic. Té flors masculines i femenines al mateix peu de la planta, però són diferents. El fruit és la nou. Les fulles són aromàtiques i riques en matèries tàniques. La nou té oli gras i la clafolla verda és rica en vitamina C. llegir + |
|
OliveraÉs un arbre perenne amb la capacitat de viure i produir durant centenars d'anys. Té port mitjà: mesura entre 2 i 10 metres d'alçada. El tronc és tortuós, gruixut i ramificat. Les flors de l'olivera comencen a florir a finals de març, però les flors vertaderes surten a l'abril o al maig. Són petites i actinomorfes amb simetria radiada. L'oliva és un fruit en drupa relativament petit i amb forma el·lipsoïdal o globosa més o menys simètrica. El seu color pot prendre diferents tonalitats que oscil·len de verd a vermell, però quan madura, es torna negre. llegir + |
|
Orenga (Origanum vulgare)Planta vivaç aromàtica. De tija dreta fins a 60 cm d'altura. Fulles ovals una mica dentades. Amb flors de color rosa, molt numeroses, agrupades en panícules. llegir + |
|
Ortiga gran o ortiga verda (Urtica dioica)Planta herbàcia perenne que pot arribar al metre d'alçada, caracteritzada per tenir pèls que alliberen una substància àcida que fa coïssor i inflamació a la pell. Tota la planta és de color intensament verd i semicaducifòlia durant l'hivern. Són molt difícils d'eliminar ja sigui amb herbicides o llaurant ja que tenen estolons. llegir + |
|
Plantatge (Plantago major)Perenne, rizoma curt i gruixut; sense tija , les fulles amplament ovalades, surten de la base; flors molt petites, verdoses, agrupades en espiga llarga i cilíndrica. llegir + |
|
Romaní (Rosmarinus officinalis)Subarbust de fulles perennes molt ramificat, de fins 1 metre d’alçada, molt aromàtic. Les flors de color blau palid. Floreix quasi tot l’any. Alopecia, Asma, Tos llegir + |
|
Rosella (Papaver rhoeas)Flors grans amb quatre pètals sentats i en creu, de color vermell escarlata. Calze de dos sèpals caducs, estams indefinits negres; càpsula globosa estil nul amb estigmes radiants sobre un disc, deshiscent per mitjà de poros. Llavors petites, nombroses. Plantes anuals de làtex blanc. llegir + |
|
Roser salvatge (Rosa canina)Arbust avivador de 1 a 3 metres d’alçada. Flors de color rosa. Floreixen a la primavera i es multiplica per granes. Ulls inflamats, Digestions pesades, Cremades llegir + |
|
Ruda vera (Ruta graveolens)Petit arbust llenyós, aromàtic i perenne que pot mesurar fins a 150 cm d'altura. Té una tija erecte, cilíndrica i parcialment ramificada, envoltada per una escorça rugosa, pot arribar a una alçada entre 60 i 80 cm. En les seves ramificacions distals és llis i verd. llegir + |
|
Saüc (Sambucus nigra)Arbust o arbre de 2 a 6 m, l'escorça és clara, esquerdada, clivellada amb taques blanques. Fulles caduques, grans de color verd mat, amb cinc foliols lanceolats i dentats. Flors petites de color blanc crema, molt oloroses en unmbrel·la gran i estesa. Els fruits són petites baies negres. La tija està plena d'una mèdula blanca que té aplicacions medicinals. llegir + |
|
Sajolida (Satureja Montana)És una petita mata de 20 a 40 cm que només és llenyosa a la base. Fulles oposades, oval-lanceolades, de 1-2 cm de llarg i 5 mm d'ample. Les flors són blanques o violàcies. Tota la planta, i principalment les fulles, desprenen una olor forta i tenen un sabor astringent i amargant. llegir + |
|
Sàlvia (Salvia Officinalis)Planta perenne aromática de fins a 70 cm d'altura. Té un tija llenyosa en la base de què parteixen tijes herbàcies que es renoven cada any. Flors blanc-violácees en espigues, amb corol·la de fins a 3 cm llegir + |
|
Verdolaga (Portulaca oloracea L.)Herbes anuals d'1 a 3 dm. Glabres. Tronc ajagut, ramificat, carnós, trencadís, de fulles transovades-oblongues sentades o curtament peciolades, subcrasses, lluents, les inferiors oposades, les superiors alternes i sense estípules. Flors grogues, sentades, solitàries o aglomerades a les bifurcacions del tronc. El 95% del seu pes és aigua però conté mucílag. llegir + |
|
Vidauba (Clematis Vitalba L.)Planta perenne sarmentosa, tronc estriat amb una escorça que es desprèn a tires; fulles pseudo-compostes amb uns peciols llargs que s'enfilen pels arbres. les flors són blanques, lleugerament oloroses i reunides en panotxa apretada. El fruit és un aqueni lleugerament oprimit i provist d'una cua llarga i plumosa. És acre, d'un sabor fort irritant. llegir + |
