Bestialitat en alça

Article de Pilar Rahola sobre els corre-bous i el maltractament animal

Per descomptat, parlo de persones. Només les persones actuen com a bèsties, a diferència dels animals, els codis de comportament mai traspassen la frontera de la crueltat gratuïta.

Deia Tolstoi que si un home aspira a una vida correcta, "el seu primer acte d'abstinència és el de no fer mal animals" i Edward Freeman postil · lava que el maltractament a "la innocent, indefensa i lleial raça animal és el capítol més fosc de tota la història del planeta ". Sens dubte, estimar els animals ens ennobleix tant com ens degrada i embruteix menysprear. I si es practica la tortura com a plaer, llavors la degradació és absoluta. Parlar, doncs, de bestialitat és parlar de l'ésser humà, l'únic que mereix tan malvat epítet.

I la bestialitat està en alça. I no em refereixo només a la bestialitat en reals majúscules, la que s'exerceix en les Botsuanas negres, a cop de talonari. Em refereixo a la que es practica a prop de casa, ben proveïda amb la bandera catalana i nascuda a l'atzar de les nostres misèries nacionals. Fa poc va ser la barbàrie de Torà, els responsables van ser els propis representants del poble. I aquí estan, amb l'alcaldessa Mercè Valls en el seu càrrec, el matador de gossos Josep Maria Alsina a la seva cadira consistorial i el partit de tots dos, CDC, brillant pel seu silenci. Ni represàlia, ni expedient, ni resposta als requeriments de la gent del Pacma que han preguntat al president Mas. Matar a trets un pobre gos indefens, vulnerant la llei, i demostrant una brutal falta de caritat, sembla no ser motiu de sanció per a Convergència. ¿Hi cabran a Ítaca els maltractadors d'animals? I abans i després de Torà, retorna com el Guadiana el repugnant tema dels correbous, feliçment salvat per la doble moral d'un Parlament que va legalitzar el dret a torturar un animal si es fa amb barretina. Si aquest va ser un acte polític indefensable i hipòcrita, el que està passant després eleva al quadrat la vergonya. Aprofitant les escletxes que permet la llei-que empara aquestes pràctiques bàrbares on es posa foc a les banyes als toros, o les hi estiren amb cordes-, amb l'excusa d'una precària tradició, diversos pobles de les Terres de l'Ebre s'han dedicat a recuperar-los. Per descomptat, amb la pressió de determinats ramaders darrere de tot. L'últim cas és el d'Aldover, on volen celebrar Sant Jordi amb dos soltes de vaquetes i un bou embolat. Feia 50 anys que no es perpetrava tanta maldat, però la flamant llei que vam aprovar ha obert la veda, i lluny de millorar en sensibilitat i en caritat, alguns pobles decideixen augmentar el seu menyspreu, la seva falta de respecte, i en definitiva el seu gust per la bestialitat. I els partits-a excepció d'IC-callen i atorguen, donant per bona la Catalunya maltractadora. La qual cosa ens porta a una conclusió imbatible: per ser bàrbars, no necessitem a Espanya.