El Peccat a Torà

Vaig assistir a l’acte de presentació del Pla d’Equipaments Culturals de Torà (Peccat), que va tenir lloc a la sala d’actes de l’Ajuntament. L’exposició va ser poc brillant en la forma i decebedora en el contingut, amb una superficialitat que gairebé obliga a fer una consulta del projecte, en profunditat.

El projecte es centra en l’adequació o rehabilitació de diversos immobles, com són cal Clarenes i cal Gegó, dues cases velles del nucli antic que avui disposen d’un mínim d’equipament a la planta baixa però que, per rehabilitar presenten limitacions en l’accés i l’ús. L’antiga escola de Sant Serni, que es vol destinar com a local social del poble i de Claret. L’església del Convent que, amb els anys, ja ha sofert diferents fases d’adequació. L’església de Vallferosa, a tocar de la torre, que es proposa com a futur centre d’interpretació, però sense definir la seva utilització concreta. Cal recordar que la singularitat d’aquest entorn rau en bona part en el seu aïllament, però tal com va orientat el futur haurem de tenir presents les paraules que va escriure amb certa ironia, una reconeguda doctora en historia de l’art, fent veure que aviat podríem pujar en cotxe a dalt mateix de la torre. Crec que la qüestió de Vallferosa, la seva intensiva urbanització, es pot convertir en una mena d’obsessió que no deixi veure altres possibilitats municipals, permetent que preuats elements del patrimoni es deixin de banda, abocats a l’oblit i a la degradació.

El projecte preveu la construcció d’un nou espai polivalent, per a representacions i concerts. A la seva vora s’hi ha projectat un hotel d’entitats i el nou casal de la gent gran. Amb poc encert, aquest conjunt s’ubica als afores del poble (entre les piscines i el camí de Cellers), i per tant representa dificultat de desplaçament pels usuaris.

Tot plegat amb un pressupost desorbitat, sense terminis d’execució ni pla de finançament. És sorprenent que el projecte deixa de banda un local interessant com és l’antic Casal (sala de cinema). Es desestima al.legant que les seves dimensions no s’ajusten al projecte. Segurament que el solar no dóna per fer-hi un teatre amb cinc-centes butaques, tampoc cal. Si l’únic problema és les dimensions, s’ha pensat en la possibilitat d’ampliar l’espai afegint algun dels patis propers? I, l’hotel d’entitats i el casal d’avis, hi cabrien? Oi que té tota la lògica que la gent gran tinguin el seu espai al mig del poble ?

Em pregunto com pot ser que no s’hagi obert un procés participatiu amb les entitats culturals per fer el projecte. La sensació general és que el projecte ha estat dissenyat des d’un despatx de la capital, sense que els seus promotors hagin trepitjat suficientment el territori, i sense la participació directa de les entitats locals. Tot plegat mostra un gran desconeixement de la realitat local.


Lectures: 724 Darrera: 09.02.2012
Etiquetes: opinió , urbanisme , torà