Identificat el sepulcre gòtic dels senyors de Cardona de Torà en un museu de Berlín

Els retaules no són les úniques obres medievals que es trossegen per aconseguir més valor quan passen al mercat de l'art. També els monuments funeraris de pedra s'han venut a trossos invocant procedències incertes per tal d'aconseguir major preu. És el que li va passar a un sepulcre monumental del segle XIV originari de la petita localitat de Torà, a la comarca de la Segarra, que ha acabat emigrant a llocs tan dispars com el Bode Museum de Berlín(Alemanya) i el Walters art Museum de Baltimore (Estats Units), tal com ha reconstruït Francesca Español , professora d'art Medieval de la Universitat de Barcelona.

El treball ha estat llarg. A finals dels anys vuitanta la investigadora va identificar un relleu gòtic que s'exhibia al museu americà després de ser adquirit com a francès el 1909, amb el frontal d'altar que algun desconegut havia fotografiat el 1900 a l'església de Sant Gil de Torà. 'El museu de Baltimore afirmava que la peça provenia del departament de Gers, en la França meridional; una estratègia per incrementar el preu de la peça, ja que una realització medieval sempre resultava més atractiva si és d'origen francès', explica l'experta. L'actitud i iconografia de les figures, un bisbe a la part central envoltat d'homes i dones en actitud de lament i oració, va portar a Español a considerar que aquella peça, que a més mesurava 166 centímetres de llarg per 60 d'ample, pertanyia a un sepulcre "d'una innegable originalitat temàtica" del qual no havia sobreviscut cap element més. I així ho va publicar;explicant que el monument gòtic, només podia haver pertangut 'als membres d’una branca secundària de la família Cardona, senyors de Torà de Riubregós a la baixa Edat Mitjana'.

Ara, Español tanca la reconstrucció virtual d'aquest monument perdut després de localitzar un element fonamental del mateix en el Bode Museum de Berlín: Les dues figures jacents de Ramon de Cardona i Margarida de Bellera, en el qual les escultures, perfectament conservades, apareixen identificades com d'origen espanyol, sense més. La pista fins a aquestes peces la hi va donar una fotografia que conserva el Museu del Louvre. 'El departament d'escultura del museu de París conserva les fotografies de totes les peces ofertes en compra, també les rebutjades. En una d'elles apareixia la figura d'un cavaller armat i amb la inscripció en el revers: Duc de Cardona', explica.

La fotografia li va permetre identificar la imatge de l'home amb la peça del museu alemany i la seva parella jacents i reconstruir el seu periple des de Torà. 'Després d'oferir-se al Louvre, les figures van ser adquirides pel filantrop alemany James Simon que en 1921 les va donar als Museus de Berlín, on segueixen'. I des d'ara amb nova identitat.

El cavaller vesteix cota de malla amb perpunt superior, gamberes i esperons. Va armat amb espases curta i llarga. Als seus peus descansa un lleó. La dama, com el cavaller, té els ulls semioberts i els braços creuats sobre el pit. Ella vesteix túnica i una altra peça més fina que li cobreix de cap a la cintura. Als seus peus un gos faldiller. 'Les dues figures porten diademes de flors que els relaciona amb el llinatge vescomtal', prossegueix Espanyol. Les fonts corroboren la seva identitat. En un document de Torà s'esmenta un sepulcre amb una tapa 'en què es reprodueixen les estàtues jacents dels senyors de Cardona de Torà, vestits i coronats'.

Qui són els protagonistes d'aquesta història?

'L'important va ser Ramon de Cardona, ja que pertanyia a aquesta famosa família, però sabem que Margarida de Bellera, després de morir el seu marit, va anar a viure a Barcelona on va realitzar una gran tasca com a promotora de l'art', explica Català. Donà 20.000 sous per ajudar a realitzar la custòdia de la catedral de Barcelona i el 1371 va encarregar a Pere Moragues, el millor escultor del moment, un mausoleu per enterrar-se a Santa Caterina. 'Pel que al final, Margarida es va enterrar a Barcelona, lluny del seu marit i el sepulcre de Torà va servir, només, per recordar-la'.

Venut per 4250 pessetes

L'historiador local Jaume Coberó relata en la seva obra ' Història Civil i Religiosa de la Vila de Torà' que el conjunt sepulcral fou venut l'any 1906 a Josep Fernández, veí de Barcelona, per la quantitat de 4.250 pessetes. El motiu va ser que l'ecònom de la parròquia de Sant Gil, Mn. Agustí Graells, necessitava diners per arreglar el rellotge del campanar.

Coberó també descriu la ubicació del sarcòfag de la tomba dels senyors de Cardona dins l'església. Primer en la capella de sant Joan i posteriorment en la capella de santa Llúcia. També descriu el conjunt 'Hi ha la tapa frontal i laterals; tot de pedra picada, treballada amb art i delicadesa. La tapa reprodueix les estàtues jaients dels senyors de Cardona de Torà, abillats i coronats. Les corones, que el poble diu que eren d'or, eren solament policromades i restaven miques de daurat. Les altres pedres també hi estaven gravades estàtues i adorns que donava goig contemplar'.

La investigadora: Francesca Español

Francesca Español i Bertran és professora titular de la Universitat de Barcelona. Treballa en la investigació i la docència sobre la història de l'art d'època medieval i del món antic. Les seves recerques es concentren, principalment, en la promoció artística i ens els usos i funcions de l'arquitectura romànica i gòtica. Ha participat en nombrosos congressos i conferències. Ha codirigit el Catàleg d'escultura i pintura medievals del Museu Frederic Marès de Barcelona (Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1991). Des de 2009 presideix l'associació Amics de l'Art Romànic, filial de l'Institut d'Estudis Catalans.

Com molts dels investigadors que es dediquen a la Història de l'Art, té bon ull per caçar patrimoni camuflat i perdut. El 1997 va identificar en un catàleg de Sotheby 's dues escultures de l'arqueta de Banyoles que havia robat Erik el Belga 17 anys abans , malgrat que es subhastaven com flamenques. Ho va denunciar a la policia i la subhasta es va aturar. Des d'aquest moment, ella i el seu marit, Joaquín Yarza , el gran historiador de l'art medieval mort al març, van assessorar al bisbat de Girona en la recuperació de 19 -més les dues que s'anaven a subhastar- de les 28 peces robades. Ells eren els que validaven que les escultures recuperades eren les autèntiques d'aquesta joia de l'orfebreria gòtica catalana.

'Seguint el periple d'un sepulcre medieval desconegut, descobert en una col·lecció estrangera', és el títol de la conferència que Español pronunciarà aquest dilluns a l'IEC en què donarà a conèixer tots els detalls del seu descobriment.
Adjunts:  39717_ESPANYOL.pdf


Font: El País   + info (enllaç extern)