versió per imprimir

El Dolmen de Llanera i el cicle solar

Noticia

<< Tornar   dimarts 25 desembre 2012 Llanera (Torà)    Autor: Xavier Sunyer Havia llegit que al dolmen de Llanera al primer dia del solstici d’hivern es dona la circumstància que durant els primers minuts que surt el sol, aquest il·lumina la llosa del fons i les dues laterals

Enguany el Sol no ha acompanyat el solstici d'hivern Autor: Ramon Sunyer

Cliqueu a les imatges per ampliar-les
Sortida del primer sol de l'hivern al dolmen
Autor: Xavier Sunyer

El dolmen a la sortida del sol
Autor: Xavier Sunyer

Els primers raigs de sol il·luminen els tres costats de la cambra funerària durant escassos minuts
Autor: Xavier Sunyer

L'interior del dolmen totalment il·luminat
Autor: Xavier Sunyer

Contemplant el moment màgic
Autor: Xavier Sunyer
Havia llegit que al dolmen de Llanera (ara si, finalment ja de Llanera), al primer dia del solstici d’hivern es dona la circumstància que durant els primers minuts que surt el sol, aquest il·lumina la llosa del fons i les dues laterals.

Aquest fet es repeteix només durant uns dies més. La resta de l’any no es pot contemplar. Això és degut a l’orientació en que van construir el sepulcre, d’oest a est i amb l’entrada d’accés encarada exactament al punt per on surt el sol a l’inici del solstici d’hivern, és a dir el dia 22 de desembre.

De fet aquesta orientació dels megàlits d’est a oest, no és cap novetat, ja que és la més generalitzada, no només a Catalunya sinó també a Franca i a la Península Ibèrica.

Hi ha arqueòlegs que han estudiat l’orientació dels sepulcres d’època megalítica, i és força curiós que en alguns casos, com Llanera, sembla que els seus constructors busquessin intencionadament que la llum del sol arribés a l’interior de la cambra funerària en determinades èpoques de l’any, generalment pel solstici d’estiu o hivern, en el cas de Llanera pel solstici d’hivern. Possibles raons religioses, culte al sol, màgiques, ves a saber.

Curiosament la major part de galeries catalanes coincideixen en aquest mateix patró: l’orientació de la major part d’aquests tipus de sepulcres els apropa al solstici d’hivern. Un estudi sobre 11 galeries catalanes revela que 8 miren vers un punt de l’horitzó no més allunyat d’una vintena de graus respecte al punt on el sol surt durant el dia més curt de l’any (ahir).

Aquest darrer autor conclou que: 'els sepulcres megalítics portarien implícits els cicles de la natura, com cíclic era el moviment del Sol. La idea fonamental que motivà l’existència dels dòlmens degué ser la d’una sòlida eternitat, que els nostres afortunats sentits encara poden copsar com un pàl·lid miratge d’allò que un dia fou'.

Oriol Font creu que aquesta orientació dels dòlmens vers la sortida del sol indica un culte de tipus solar. De fet, a manca de calendaris, en aquella època de finals del neolític és una  curiosa i fàcil manera de saber que s’inicia l’hivern.

Un altre arqueòleg, J.Tarrús, considera que: 'Aquest fet ens condueix a la conclusió que l’estació triada –majoritàriament– per a construir aquests dòlmens era justament l’hivern, coincidint amb el moment de menys treball d’aquestes societats agrícoles i ramaderes. Aquesta circumstància devia de ser especialment apta per a emprendre tasques comunitàries, com era la construcció d’un sepulcre megalític'.

FONT I COT, ORIOL, La Cosmogonia del megalitisme català: colors, sons, textures i símbols. PDF

TARRÚS, J. (2002a): Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítics de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus


Compartit per somsegarra.cat

    Home page | Realització: cdnet