Garzón, per la pau?

Tres joves de Torà han estat detinguts per ordre del jutge Baltasar Garzón i acusats d'«actes terroristes», malgrat que en els escorcolls fets a casa seva no s'hagi trobat res que els incrimini ni que els vinculi amb cap grup armat

En una de les darreres manifestacions per la pau que es va celebrar a Madrid va participar-hi Baltasar Garzón. El jutge responia amb la seva presència a les crí­tiques que des del poder se li havien adreçat per haver manifestat públicament la seva oposició a l'atac militar contra el poble iraquià i haver apuntat la possibilitat que el president del govern espanyol pogués acabar sent jutjat per haver donat suport a aquesta intervenció armada. Garzón es posava en aquesta polèmica la seva careta progressista, la mateixa que va utilitzar quan va perseguir l'exdictador xilè, Augusto Pinochet, o la que periòdicament també fa servir quan participa en el partit de futbol contra la droga, al costat de personatges tan singulars com Luis del Olmo.
Aquesta màscara, que pot enganyar gent innocent o intel·lectuals progres com Vázquez Montalbán, no pot ocultar el veritable rostre del jutge: el que tanca diaris al Paí­s Basc, el que persegueix l'independentisme a Euskal Herria i als Països Catalans, el que il·legalitza organitzacions cí­viques i polí­tiques abertzales, el que s'aprofita a l'hora d'encausar i condemnar les seves ví­ctimes de les declaracions obtingudes en aplicació de la llei antiterrorista per les forces de seguretat, encara que hagin estat obtingudes mitjançant la tortura i els maltractaments, com tants cops han denunciat els mateixos detinguts i ara fins i tot organismes internacionals i que ell gairebé mai no investiga. Aquesta és l'autèntica cara de Garzón. L'únic factor que uneix les seves dues estratègies, la reaccionària espanyolista i la suposadament progressista és la seva voluntat de cridar l'atenció, la seva dèria per assolir la fama a qualsevol preu, les seves ganes de ser el jutge estel·lar.

Coincidint en el temps, l'apassionada defensa garzoniana de la pau i de la llibertat d'expressió quedava del tot desautoritzada amb la detenció per ordre seva de tres joves de Torà, a la Segarra, als quals acusa d'haver comès destrosses en caixers de dues entitats bancàries. Doncs bé, tot i que, segons diversos experts en matèria judicial, en cas que aquestes acusacions fossin provades tan sols serien constitutives d'un delicte de danys i correspondrien a la justí­cia ordinària, als joves se'ls ha aplicat la llei antiterrorista per ordre de Garzón. Per altra banda, en els escorcolls efectuats als domicilis dels detinguts no se'ls ha trobat ni armes, ni explosius, ni res que els pugui incriminar. Així­ mateix, en cap moment no se'ls ha pogut atribuir vincles amb cap grup armat. No obstant això, els tres joves a hores d'ara continuen empresonats a Madrid i no declararan fins passada la Setmana Santa, ja que Garzón fa vacances fins al 21 d'abril. Deu ser allò del descanso del guerrero...


El cap de setmana passat va tenir lloc a Lleida una important manifestació en suport dels detinguts, també en dies anteriors es van fer actes a Vic, Manresa, etc. Cal destacar en l'apartat de la solidaritat la dura nota de la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d'Advocats de Barcelona en què es critica el procés de detenció dels tres joves, qualifica d'«aberració jurí­dica» que s'ampliï el concepte de terrorisme fins a aplicar-lo en aquest cas als detinguts, demana a l'Audiencia Nacional que s'inhibeixi en aquesta causa a favor de la justí­cia ordinària, exigeix la llibertat dels joves i que s'investiguin les denúncies per tortures. La comissió també afirma que l'actuació de Garzón «es caracteritza de manera sistemàtica per una extralimitació de les funcions pròpies d'un jutge d'instrucció, cosa que l'ha convertit en protagonista d'una croada contra el mal». El Col·legi d'Advocats assenyala que aquest jutge «assumeix un paper bel·ligerant en aquest cas en funció de les seves ambicions personals, que el porten a envair competències d'altres òrgans»; també sosté que és el segon cop que en l'àmbit català uns fets «de violència al carrer d'escassa transcendència han estat qualificats d'actes terroristes i sotmesos a la competència de l'Audiencia Nacional», cosa que es valora com un «salt qualitatiu en el procés de criminalització dels moviments socials i de resposta al sistema». Com en altres ocasions, els detinguts, els familiars i entitats solidàries han denunciat que els joves van sofrir maltractaments. El primer detingut va haver de ser ingressat a l'UCI en un hospital de Lleida. Malgrat això, tant el partit que governa a Espanya com el primer partit de l'oposició continuaran negant que la tortura existeix a l'Estat espanyol.