Els camps de concentració de Concabella i Cervera objecte de dos documentals

Aquest dissabte es van presentar al castell de Concabella dos documentals que permeten conèixer la realitat dels dos camps de concentració que hi va haver a la Segarra durant la Guerra Civil i la postguerra, el de Concabella i de Cervera. Els documentals, de 15 minuts de durada cadascun i editats en 2011, van ser finançats pel Consell Comarcal de la Segarra i l'Institut d'Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida.

L'historiador Jordi Oliva va explicar, davant una setantena de persones, que aquests documentals formaven part d'un projecte molt més ambiciós que tenia l'objectiu de reflexionar sobre el món concentracionari. Oliva va destacar que en la Segarra, en tan sols 15 quilòmetres de distància, hi va haver dos models de camps de concentració, de reclusió i d'internament de presoners i persones civils que eren utilitzats com a mà d'obra esclava.

En el cas de Concabella, el documental explica el camp de treball número 4 de la República que va acollir la localitat durant quatre mesos, des del maig al setembre de 1938. Va acollir més de 800 presos procedents de la Model i es van instal·lar entre la església, el castell, el cobert de Cal Bertola i els soterranis i primer pis del castell. Durant el seu pas per la Segarra, es van dedicar a construir trinxeres per tota la Serra de Queralt fins la Pleta de Concabella, i des d'aquí, fins més enllà d'Hostafrancs i el camp d'aviació de l'Aranyó. Ho explica a partir d'entrevistes a sis persones: Manel Sala, Ramon Trilla, Antoni Avellana, Ramon Ribera, Salvador Bentondrà i Isabel Cirera.

El corresponent a Cervera, fa referència al camp de concentració creat pel règim franquista, primer al magatzem de la S.A. Cros, conegut com "Hotel Ciment" i, a partir de l'abril de 1939, a l'edifici de la Universitat. Segons Oliva, en aquest últim camp eren destinats presos per reparar els desperfectes de l'aviació franquista. Oliva va destacar la peculiaritat de la instal·lació de Cervera ja que després de la Guerra Civil, ‘amb la invasió nazi durant la Segona Guerra Mundial, molts refugiats de més d'una trentena de nacionalitats van creuar la frontera pels Pirineus, van ser capturats a Figueres o Girona i traslladats a Cervera’. Així mateix, ‘amb el desembarcament de Normandia, els alemanys van creuar la frontera per la Val d'Aran i van ser traslladats a Cervera on van passar 8 dies abans d'anar a Miranda d'Ebre’. Un total de nou testimonis expliquen els dos camps de concentració que hi va haver a la ciutat.

El president de l'ens comarcal, Adrià Marquilles, va agrair en el seu parlament aquest treball perquè ‘es tracta de dos magnífiques peces que ajuden a humanitzar la història’. Per la seva banda, la vicepresidenta de la Diputació, Rosa Maria Perelló, destacà el vessant històric dels documentals i també la dinamització turística que poden comportar al despertar un major nombre de vistes en aquestes dues localitats de la Segarra com fa el projecte 'Perseguits i Salvats' al Pirineu. La presentació també va comptar amb els membres de l’equip de producció dels documentals, Jordi Soldevila i Natàlia Lloreta.

Està previst que aquests dos documentals es puguin consultar mitjançant diferents mitjans a Internet en un breu espai de temps.



Compartit per somsegarra.cat