versió per imprimir
Jaume Ferran i Camps
Noticia
<< Tornar dimecres, 10 de Febrer de 2016 Autor: somsegarra Poeta i escriptor (Cervera, 1928 - Smyrna EUA, 6 de febrer de 2016)
Cliqueu a les imatges per ampliar-les
Jaume Ferran i Camps
Portada del llibre Memòries de Ponent de Jaume ferran
Autor: Edicions 62
Autor: Edicions 62
Portada del llibre Diari de tardor de Jaume ferran
Autor: Edicions 62
Autor: Edicions 62
Estudià a la Universitat de Barcelona i a la de Madrid, on treballà per a Eugeni d'Ors. Fou ajudant de la càtedra de ciència de la cultura de la Universitat de Madrid. El 1960 emigrà als Estats Units i fou professor de literatura espanyola a la Colgate Universsity (1960-63) i de la Syracuse University (1963-1995), fins que es jubilà, i on dirigí el Centre d’Estudis Hispànics. Va ser un dels principals representants catalans de la Generació dels Anys Cinquanta en castellà. També va traduir al castellà alguns poetes catalans i va escriure unes memòries en català.
Com a poeta, formà part del grup de la generació anomenada ‘dels cinquanta’ que incloïa també José Agustín Goytisolo, Carles Barral i Jaime Gil de Biedma, entre d’altres. Ha publicat els reculls de poemes Desde esta orilla 1952), Poemas del viajero (1953), Descubrimiento de América (1957), Canciones para Dulcinea (1959), Libro de Ondina (1964), Mañana de parque (1972), Tarde de circo (1967), Memorial (1971), Mañana de parque (1972), La playa larga (1981), Libro de Alfonso (1983), Las alas del Fénice (1988), Historia Natural (1989) i Corónica (1992), entre d’altres.
És també autor dels volums de prosa Ángel en España (1960), Historias de mariposas (1966), Ángel en Colombia (1968), Ángel en USA (1971) i Ángel en la luna (1976). Com a crític i estudiós de la literatura ha publicat diverses antologies, bona part dedicades a poetes catalans, alguns dels quals ha traduït (Carner, Maragall i J.V. Foix), i és autor dels estudis Los diálogos de Juan Maragall (1971), Alfonso Costafreda (1981) i Lope de Vega (1984), entre d’altres. En català és autor dels volums de memòries Memòries de ponent (2001), guardonat amb el premi Gaziel, i Diari de tardor (2008).
Ha obtingut els premis Ciutat de Barcelona (1954), Lazarillo (1967) i Lope de Vega, aquest últim, per la seva obra docent als Estats Units. Està vinculat a la North American Catalan Society.
L'any 2001 va ser nomenat fill predilecte de la ciutat de Cervera. Ferran va participar dels diferents ambients culturals de la ciutat, des de les tertúlies que organitzava a Cal Ferran fins a les aportacions literàries a la revista local Segarra des dels anys quaranta del segle passat.
Compartit per somsegarra.cat
Com a poeta, formà part del grup de la generació anomenada ‘dels cinquanta’ que incloïa també José Agustín Goytisolo, Carles Barral i Jaime Gil de Biedma, entre d’altres. Ha publicat els reculls de poemes Desde esta orilla 1952), Poemas del viajero (1953), Descubrimiento de América (1957), Canciones para Dulcinea (1959), Libro de Ondina (1964), Mañana de parque (1972), Tarde de circo (1967), Memorial (1971), Mañana de parque (1972), La playa larga (1981), Libro de Alfonso (1983), Las alas del Fénice (1988), Historia Natural (1989) i Corónica (1992), entre d’altres.
És també autor dels volums de prosa Ángel en España (1960), Historias de mariposas (1966), Ángel en Colombia (1968), Ángel en USA (1971) i Ángel en la luna (1976). Com a crític i estudiós de la literatura ha publicat diverses antologies, bona part dedicades a poetes catalans, alguns dels quals ha traduït (Carner, Maragall i J.V. Foix), i és autor dels estudis Los diálogos de Juan Maragall (1971), Alfonso Costafreda (1981) i Lope de Vega (1984), entre d’altres. En català és autor dels volums de memòries Memòries de ponent (2001), guardonat amb el premi Gaziel, i Diari de tardor (2008).
Ha obtingut els premis Ciutat de Barcelona (1954), Lazarillo (1967) i Lope de Vega, aquest últim, per la seva obra docent als Estats Units. Està vinculat a la North American Catalan Society.
L'any 2001 va ser nomenat fill predilecte de la ciutat de Cervera. Ferran va participar dels diferents ambients culturals de la ciutat, des de les tertúlies que organitzava a Cal Ferran fins a les aportacions literàries a la revista local Segarra des dels anys quaranta del segle passat.
Compartit per somsegarra.cat
Home page | Realització: cdnet