versió per imprimir

Dent de lleó (Taraxuacum officinale)

Noticia

<< Tornar   dissabte 25 setembre 2010 Torà    Autor: editor Herba perenne, acaule; rizoma carnós simple i ramificat. Si se li fa una incisió segrega un làtex blanc i amarg. Les fulles dentades o lobulades surten totes de la base i formen una roseta; peduncles radicals fistulats rogencs, llanosos, que sostenen un capí­tol de flors grogues; el fruit és un aqueni provist d'un plomall blanc.

Cliqueu a les imatges per ampliar-les
El Dent de lleó, la flor és composta (en forma de Margarida) i d'un color groc daurat

Dent de lleó
Autor: Dominicus Malleotus

Dent de lleó en madurar forma un papus, amb aspecte sedós, recobert d'una esfera de plomalls. Les llavors es dispersen amb el vent que les escampa per tot arreu.
Parts í¹tils: arrel, fulles, suc.

Recomanada per

  • Estrenyiment: decocció, es posen 60gr. de l'arrel en 1 litre d'aigua bullint. Es cola s'endolceix a discreció. El lí­quid obtingut s'ha de prendre en un parell de dies.

  • Hepatitis: cocció: es bullen 150gr. de dent de lleó, 50gr. de regalèssia i 30gr. d'arrels de gram en 3 litres d'aigua durant més d'una hora. Es prenen dos tasses al dia a mig mati i a mitja tarda.

  • Nefritis: infusió, es posen 15gr. d'arrel i fulles seques en 350gr. d'aigua bullint. Es deixa reposar 25 minuts abans de colar. Es pren tres tasses al dia, que no sigui a prop de les hores de menjar.


Recol·lecció
La planta jove per amanir es cull a la primavera. Sempre s'utilitza fresca.

Localització
Es troba entre els sembrats i llocs herbosos a l'entorn.

Fam. Compostes.




    Home page | Realització: cdnet