Joan-Antoni Mujal i de Gibert

El seu pare, de famí­lia de militars destacats, fou veguer de la Segarra i governador de Torà, nomenat pel duc da Cardona. Cursà estudis jurí­dics i l'any 1764 guanyà la càtedra d'institucions de la Universitat de Cervera, a la qual seguiren les de Digest (1776) i Vespres de Lleis (1783).

Obra
'Desengaño al público con pura y sólida doctrina: Tratado de la observancia y obediencia que se debe a las layes pragmáticas, sanciones y reales decretos; y ninguna fuerza en nuestro Estado Monárquico de las costumbres, que sin consentimiento del principe se introducen en contrario, e interpretaciones que se dan por los súbditos, y finalmente que no depende el valor o fuerza de la ley del Soberano de la aceptacion de los súbditos, ni estos tienen la libertad para dejar de aceptarla'. -Madrid imprenta de Francisco Xavier Garcia 1774, 146 pp.

En aquesta obra, Mujal es mostra partidari acèrrim del reialisme i del centralisme segons el model francès, separant-se de la tradició catalana de respecte al dret consuetudinati, als costums i a les fonts canòniques amb caràcter de supletòries.

'Noviter Digesta Justinianici Institutionum Iuris er Patrii Catalaunia Annotationes bene multi indicatis fontibus ex quilusaquam baurire liceat'. -Cervera 178 k. 123 pp.

Malgrat la tendència centralista esmentada, Mujal diu Pella i Forgasens mereix el major respecte, perquè potser abans que ningú, en forma i tí­tol modestos, donà un abreujat comprendi de notes per a la primera obra de conjunt del dret català, en la qual seguí­ l'ordre de les Institucions de Jesusticià. Val la pena de fixar-se en aquesta obra de Mujal. El seu mèrit és excepcional com a obra d'un precursor del renaixament del nostre dret civil, i s'avançà al seu temps que era tant com avançar-se de cent anys, en el concepte del dret civil en subjectar-los a l'aclaparadora exegesi dels textos, exprimir-los i subjectant-los a la pressiò escolàstica de distinguos i d'anàlisi enrevessades, sistema seguit en l' estudi de la filosofia i que forçosament havia d'influir i fins i tot interpretar en els estudis jurí­dics.

'Annotationes, benè multis indicatis fontibus ex quibus aquam haurire liceat'. Cervera 1781
Poc abans de morir, jubilat ja de la Càtedra, escriví­ i publicà:
'Arte de vivir espiritualmente, con los preceptos que han de observarse abreviadamente, sacado de las obras del P.Fr.Juan de Jesús Maria, carmelita descalzo, y con algunas reflexiones, autorizadas y doctrinas que se han añadido para el bien de las almas'. Cervera, 1803 4º.

Per a coneixer les tendències ideològiques del Dr. Joan-Antoni Mujal i de Gibert, mireu l'obra del P.Casanoves S.J. "Finestres" pp.48-204.

Morí­ a principis del segle XIX.

La lectura dels encapçalaments dels llibres del Dr Mujal, ens palesa la vertiginosa evolució del dret humà. Si avui vingués amb tals teories ens posariem a riure. Que al segle divuité, encara un Mujal ens vingui amb aquesta servitud d'esclavatge.

BIBLIOGRAFIA
Brocà, Guillem de -"Historia del Derecho de Cataluña, especialmente del Civil".-Barcelona, 1918.
Casanovas, Jaume.-"Josep Finestres estudis biogràfics".-Vol.I, Barcelona 1932.
Cobero i Coberó, Jaume.-"Historia Civil i religisoa de la vila de Torà" Barcelona 1948-1990.
Pella i Forgas, José.-"Código Civil de Cataluña".-Barcelona 1916.
Vila Bartrolí­, Federico.-"Reseña historica, cientí­fica y literaria de la Universidad de Cervera".-Barcelona 1923.

Els Mujal de Torà

Al segle XVII, eren una de les famí­lies de més relleu que figuraven a la nostra vila. Don Francesc Mujal, figurava com a Capità Reformat d'Infanteria. L'any 1683, per l'adquirició del Vericle o Custòdia per l'Església parroquial de Sant Gil de Torà, el capità Francesc Mujal, donà d'almonia 3 lliures i 16 sous.

A 30 d'agost del 1686, fa testament la seva esposa, Maria Massana, i diu:..." Elegeixo má sepultura en el vas o tomba que mo'n marit, amb llicencia que té, del senyor Bisbe de Solsona, ha de fer ampliar dins l'Església Parroquial de Sant Gil de Torà, davant de l'altar de la Purissima Concepció de Maria Santissima".

El mateix Francesc Mujal, l'any 1961, per la fundació i constucció del Convent dels P.P. Franciscans de Sant Antoni de Pàdua de Torà, prometé donar per l'obra 100 lliures barceloneses, pagadores: 10 lliures cada any, començant a fer la primera paga, el dia en que es començés l'obra.
Els Mujalt tenien la sepultura, (avui tapada pel modern mosaic), sota mateix de les cordes de les campanes que penjen del campanar.

L'any 1980 en motiu de la nova pavimentació del pí­s de l'església, fou treta la tapa de dita sepultura que lluïa esculpida al següent lauda: SEPULTURA DE FRANCESC MUJAL CAPITí€ REFORMAT I DELS SEUS -1686- amb un curiós escut d'armes. Al mateix temps també es tragué la tapa de la sepultura de la famí­lia Perpinyà de Torà i les dues foren venudes a un antiqüari i avui rauen adornant el Parador turistic de la Fortalesa d'Hostalric a la Selva.

TESTAMENT DE FRANCESC MUJAL
D. Joan-Baptista Mujal, Capità de Dragons en el Regiment de Santiago, fill de D.Francesc Mujal, en Torà habitant, diu en el seu testament otorgat a 26 d'octubre de 1728. 'Igualment deixo deixo la sepultura... i que els meus bens sien venuts i lo resultat, sia fet tres parts iguals tots els anys, i que en una part sia per l'Hospital de dita vila de Torà, la altra, per la Confraria del Smm. Sagrament de la parroquial de la present vila, i la altra per la Congregació dels Dolors de Maria Santissima de dita parroquial a fí­ i efecte de construir una capella dels Dolors, si emperó dita capella serà ja feta, vull i és ma voluntat, que dita tercera part servesca per adorno i culte a Maria Santissima, a coneguda de la Junta de la Congregació dita'; (Arxiu Parroquial de Torà.-Plec III pàgina 611.

El cognom Mujal, fa molts anys que s'ha perdut a la nostra vila. L'antiga casa Mujal està situada, bona part, damunt el que són els porxos o coberts del començament del carrer Baix, Portal Nou en el que avui es coneix com Cal Guatlles, l'actual merceria correspon a l'entrada principal.

* biografies inèdites de toranesos fetes per Jaume Coberó, i que llegà a Xavier Sunyer, membre de l'APACT, abans de morir.

Etiquetes: juristes , universitat de cervera , militars

Lectures: 487 Darrera: 23.05.2012


Tweet