Xavier Bosch i Comellas

Nasqué a la vila de Torà i fou batejat a l'església parro­quial de Sant Gil el dia 16 de maig del 1882. Fill de Bonifaci Bosch 'candeler' i de Francesca Comelles. Feu els estudis sacerdotals al seminari de Solsona, on va fer la carrera de filosofia, manifestant les seves disposicions literàries. Fou ordenat sacerdot en les témpores de Sant Tomàs de l'any 1906.

Començà la seva tasca pastoral de capella a la Colònia Ponts de Puig-reig. L'any 1910 el veiem com ecònom i beneficiat de la parròquia de Torà, i l'any 1918, de vicari a Mollerussa, on suposem que coneixeria a l'escriptor Valeri Serra i Boldú, amb el qual es feren amics, i l'impulsà pels camins literaris del costumari, la historia i el folklore.

De la bona feina que hi realitzà n'hem pogut saber els articles publicats en les pagines de EL PLA d'URGELL A CATALUNYA i a diferents periòdics comarcals i regionals de l'època. Del ben dotat que estava per a semblants tasques, n'és una prova que Mn. Xavier Bosch, s'interessés a col·laborar amb Valeri Serra i Boldú a ordenar escrits com el llibret sobre la devoció del Rosari a Catalunya.

De Mollerussa passà de regent a la parròquia d'Ardèvol al Solsonès, on estigué menys d'un any i aprofità per recollir dels arxius d'aquella parròquia una multitud de fets i contractes, dels qual guardem junt amb altres escrits seus en el nostre arxiu particular. Entre els escrits de quan estigué a Ardèvol sobresurten: Crònica i Fets d'Ardèvol del segle XIV i Costums i Llegendes Comarcanes, els dos inèdits.

L'any 1919, passà a Torà, exercint com a beneficiat i organista de la parròquia de Sant Gil on el coneguérem tota la gent gran que vivim fins a la seva mort. A Torà s'hostatjava a cal Faci, la casa que el va veure néixer, a la qual també hi vivia una germana seva, que podem dir, li feia de majordoma. Allí­ hi donava lliçons de musica i cant als escolans de la parròquia i nois que volguessin aprendre aquest art. Més la seva afecció a la literatura i historia, seguiren augmentant i veiem que escriu i publica a la revista LECTURA POPULAR = Biblioteca d'autors catalans = Núm. 354, LLEGENDA DEL SANT CRIST DE TORÀ.

Recopila les costums, folklore popular i historia dels pobles veïns de Torà, com de Castellfollit de Riubregós, Ivorra, Biosca..., i al mateix temps col·labora en publicacions com L'Estel de Núria, Lectures Populars, i en els diaris barcelonins Correu Català, El Matí­, Diari de Barcelona, donant noticies de Torà i de la comarca.

Des de l'any 1923, amb el senyor Ramon Castelló, que era secretari de l'Ajuntament de Torà, organitzaren, repassaren i llegiren una multitud de documents antics dels arxius de la població; Arxiu Municipal, Arxiu Parroquial, Arxiu de la Reverent Comunitat de Preveres de Torà i d'algunes cases particulars de relleu, pel qual en publicaren episodi en alguna revista cultural, en algun fullet d'informació cultural o programa de festa major. A Mn. Xavier Bosch i Comelles, podem dir, que devem a les seves nombroses 'notes' i 'apunts' deixats en l'Arxiu Parroquial i recollits a casa seva per nosaltres, el haver pogut escriure i publicar la Història Civil i Religiosa de la vila de Torà, recopilada deIs esborralls que ja n'havia fet Mn. Jaume Sarri i Muntada, editada i presentada l'any 1982 per Jaume Coberó i Coberó.

A Mn. Xavier també es deu alguns goigs dedicats als sants de vocació toranesa: l'any 1921, escrigué uns goigs dedicats a Sant Pere deIs Empalous, amb una interessant biografia històrica al dors, publicats al mateix any, goig que encara es canten avui el dia que es fa aplec a aquella capella. L'any 1929, escriu altres goigs dedicats a la Mare de Déu de L'Aguda patrona de Torà, amb, tres pagines d'historial. També l'any 1936, escriu uns goigs dedicats a Sant Donat, venerat a la capella que es troba al cim de la muntanya de Sant Donat, amb notes històriques de Fontanet i d 'Aquesta capella. Els goigs que es canten en honor de Sant Gil, a la parròquia de Torà, la lletra es deu a Mn. Xavier Bosch.

'Jo, com alguns altres toranesos encara vivents, el servirem com escolanets o com a cantants al cor de l'església parroquial' de la qual -com hem dit- ell n'era l'organista, i recordo personalment molt bé, que Mn. Xavier m'havia propinat algun "clatellot" per haver-lo deixat sense vent als folls del vell orgue quan jo em cuidava de "manxar" tot distreure'm, cosa que s'enfadava molt, quan el deixàvem "sec".
Li agradava, la naturalesa, era coneixedor de l'art i de les costums; li agrada caminar pels contorns deIs pobles on havia servit, ell coneixia totes les partides de terra del terme de Torà, els camins, les fonts, les petites esglesioles, les cases de pagès de tota la contrada i li agradava parlar amb la gent. Era un home savi, que estimava el seu poble, per això després de tants anys, encara el lloem i el recordem com un dels millors toranesos que ha tingut la vila de Torà.

LA SEVA MORT

Algú podria pensar doncs, que un home així­, no tenia d'ésser perseguit, i ja que ho fou, podria haver estat a causa d'odis contra la seva famí­lia, que malgrat d'haver prosperat i fer prosperar el poble, donant feina i vida a la seva gent amb les seves indústries, tenien el pecat de ser rica, de ser religiosos i tenir un capellà a la seva famí­lia.

Però la persecució religiosa del 1936 al 1939 durant la guerra civil espanyola, fou en molts casos, simplement una persecució religiosa, i per més voltes que s'hi vulguin donar, cap historiador seriós no ho pot amagar ni dissimular. í‰s cert que la famí­lia Faci, va ser detinguda el 29 de novembre del 1936 i conduïts tots els seus membres a la presó de Lleida inclòs les dones. Però Mn. Xavier que des deIs primers dies s 'havia refugiat, podem dir amagat, en una casa veïna, per de prompte se salvà d'aquesta detenció, que pel fet solament d'ésser sacerdot tenia de ser 'liquidat', segons les normes antifeixistes. Després, quan era abandonada la seva casa, retornà a ella i en ella estigué amagat sens que ningú pensés que allí­ es trobava Mn. Xavier, assistit d 'amagat per una veïna. Quan li comunicaren, que el seu rector Mn. Ramon Obach, havia estat assassinat a Verdú, pels seus propis compatriotes el dia 1er de setembre del 1936, ell contestà: 'Aquesta serà també la meva fi, facis la voluntat de Déu'.

La casa Faci era vigilada i de tan en tan s'hi feia un registre, més no trobaven al mossèn. Veient-se atrapat, fugí­ cap als voltants del Santuari de la Mare de Déu de L'Aguda i d'una masia a l'altra acaba al Solà de Fontanet, on demana un llit per estirar-se, ja que la malaltia que patia el torturava. A causa de la denúncia d'un noi jove d'una casa de les que havia passat el Comitè Antifeixista de Torà, li segueixen el rastre i el van a detenir al Solà de Fontanet.Cap a les deu del vespre d'aquell mateix dia, arribà l'auto de la mort, i el porten fins al Parc de Clavells, prop de Santa Maria de Vallferosa. Allà el fan baixar del cotxe i el porten al peu d'una gran alzina, ell s'agenolla i els diu: 'Us perdono a tots i us dono les gràcies perquè m'obriu les portes del cel'.

Sonen tres dispars i mossèn Xavier estès a terra. Era la nit del dia 9 de desembre del 1936. Encara avui, un gran tronc d'alzinera morta, marca el lloc exacte on fou assassinat. L'endemà, uns veïns de Vallferosa, trobaren el cadàver i l'enterraren pietosament al cementiri parroquial d'aquell lloc (llavors el cementiri parroquial de Vallferosa es trobava al peu de la torre). El dia 30 de maig del 1939, les seves despulles foren traslladades solemnement a la capella del cementiri de Torà on es construí­ una sepultura especial i fa poca anys es traslladà de nou el seu cadàver en un ní­nxol de la casa Faci al mateix cementiri.

BIBLIOGRAFIA

Albertí­ i Gubern, Santiago.- €œDiccionari biogràfic". Barcelona,1986.
Coberó i Coberó, Jaume.- "Història civil i religiosa de la vila de Torà€. Barcelona, 1982.
Noticies facilitades pel company de seminari de Mn. Xavier Bosch, el Dr. Joan Coromina, de Solsona.

Els Bosch-Comelles

La famí­lia Bosch-Comelles provenien de Cardona, per part del pare, i de Manresa, de la mare. A la vila de Torà en els segles XVIII i XIX, veiem que algunes famí­lies procedents d'aquets municipis s'estableixen a la nostra vila, i que tots són comerciants o gent d'ofici.

Aquesta famí­lia famí­lia, que tingué fàbrica de xocolata, feia ciris i espelmes, tenia comerç o botiga d'ultramarins i queviures, forns i fàbrica de guix ocupava la casa Faci, avui desapareguda. Ara ocupa el seu lloc, una moderna casa de tres plantes, propietat de Francesc Sunyer (Socarrats).

El germà gran de mossèn Xavier, Bonifaci, fou un gran amant de la natura, plantant pins pinyés a la propietat de Can Ferrers que llavors en seria l'amo o l'administrador i també planta pi blanc i pinassa a la Costa de L'Aguda en terreny de la seva propietat de les Coberes on hi tenia els forns del guix. D'aquells pins primitius, s'han convertit en les grans clapes que avui poblen la costa de L'Aguda en la part que de Torà dóna vers Biosca.

* biografies inèdites de toranesos fetes per Jaume Coberó, i que llegà a Xavier Sunyer, membre de l'APACT, abans de morir.

Etiquetes: cronista , folklore , historiador

Lectures: 314 Darrera: 23.05.2012


Tweet