Els bolets dilluns, 25 de Octubre de 2010 Autor: editor

Pebràs

---

<< Tornar     

---

Famí­lia: russulàcies. En boscos planifolis, sovint creix formant colònies. Hi ha qui el plega i qui no. Es menja a la brasa

Morfologia

· El barret adult pot assolir 16 cm de diàmetre, de color blanc brut a crema, convex primerament i després pla per finalment adquirir la forma d'embut.
· Cutí­cula seca, no separable de la carn, de color blanquinós i amb taques marrons al centre. La vora és lobulada i incorbada cap a l'interior.
· Làmines poc decurrents, blanquinoses al principi i després ocràcies, gruixudes, amples, ben separades, que no baixen per la cama o ho fan molt poc. Les arestes es taquen de color marró clar en ésser fregades.
· Cama blanca amb taques irregulars marrons, cilí­ndrica, robusta, curta (3-6 x 2-3 cm), sempre menor al radi del barret.
· Carn blanca, dura, de gust variable (de coent a dolç) i no canvia de color al tall.
· Les espores són de color blanc cremós, el·lí­ptiques o quasi rodones i fan 8-11 x 6-9 micres.

Dades generals

Nom cientí­fic: russula delica
Sol estar cobert de terra i de fulles que el mateix bolet ha remogut per a poder sortir. Té un olor agradable quan és jove, mentre que amb la maduresa adquireix una desagradable olor de peix.
í‰s tòxic en cru però, un cop cuinat, és comestible

Etiquetes: russulàcies bolets cellers vallferosa claret