opinió mitjans dijous 5 abril 2012 Autor: Pilar Rahola

Barbàrie a Torà


<< Tornar     

Article d'opinió de Pilar Rahola a la Vanguardia que conclou de forma contundent 'El pitjor no és la maldat dels dolents, és el silenci dels bons'.

Pilar Rahola tertuliana habitual de 8tv i Rac1

He trigat una mica, amb l'esperança que passaria alguna cosa i per sort així ha estat. Finalment, i probablement a causa de la indignació col·lectiva, el senyor Josep Maria Alsina i Simó, tinent d'alcalde de la població, ha dimitit. No sabem res de l'alcaldessa, la senyora Mercè Valls, la implicació en els fets sembla que va ser notòria. Però segons sembla, ha salvat el seu coll aplicant la guillotina al seu company de consistori i autor material dels fets. La qual cosa és molt propi de la política però continua sent impropi des de la perspectiva de la responsabilitat. ¿O no és cert que va ser ella mateixa qui ha considerat normal que un pobre gos abandonat fos perseguit pels del Seprona, lligat a un pal, disparat per tres vegades per matar-lo, mentre li miraven als ulls, i finalment rematat a cops? No era present en tan bàrbars actes? No li van semblar normals en aquell moment? ¿No va tenir ni un instant de caritat, de pena, de pura llàstima? ¿Va fer intenció de parar a la seva salvatge col · lega, responsable d'educació del Consistori, per més inri? No va considerar que era un acte bàrbar, brut, inhumà i probablement delictiu? Només l'ha considerat quan ha esclatat l'escàndol i algunes entitats animalistes com ADDA han denunciat penalment el regidor? I per preguntar, ¿li sembla normal a la senyora alcaldessa que la gent del Seprona es dediqui a lligar pobres gossos abandonats perquè els regidors sense ànima els disparin i els rematin a cops? I és normal haver callat fins ara? Massa preguntes per a una sola alcaldessa i per una ingent brutalitat que embruta el seu càrrec, com podria haver embrutat la imatge del seu poble, si no fos perquè molta gent de Torà-com vam poder veure al programa de Josep Cuní a 8tv - s'ha indignat, s'ha enfadat i ha reaccionat.

I aquesta és la qüestió, que fins que no ha esclatat la indignació col·lectiva, potser perquè malgrat tot vam començar a ser alguna cosa humans, tant l'alcaldessa com el seu Brut particular consideraven normal aquest brutal exercici de tortura. I si és així, si la seva sensibilitat està a l'altura de la maldat que han perpetrat, no hauria de quedar-se ni un minut més en el càrrec. No n'hi ha prou amb oferir el cap de l'executor, perquè el seu propi cap va mirar, va degustar i va digerir l'execució sense parpellejar. La qual cosa ho diu tot de la seva caritat. Mahatma Gandhi deia que un poble, una civilització, una societat es pot jutjar per com tracta els seus animals. També un regidor i una alcaldessa. I l'acte que han perpetrat dos els retrata amb un pinzell d'extrema precisió. Que se'n vagi l'executor és bo i dignifica al poble. Però que es quedi qui va pensar, va acceptar, potser va ordenar i, sobretot, va permetre la barbàrie és pèssim. No oblidem la famosa frase: "El pitjor no és la maldat dels dolents, és el silenci dels bons".



Font: LaVanguardia   + info (enllaç extern)

Etiquetes: maltractament animal mitjans opinió pilar rahola

Ho vols compartir?


divendres 19 juliol 2019
Logina

Especials

Canvi de comarca
Gos sacrificat
fractura hidràulica (fracking)
10 més llegides

Traductor / Translator