Cellers

Habitants: 26 [2005]
Altitud: 540 m
Situació: al SE del terme, prop de la riera del mateix nom.
Com arribar-hi: Dista uns 7 km de Torà i s'hi arriba per una pista, ara asfaltada, que surt de dins la població.
Festes: Perdó (al monestir) el diumenge abans de Rams, Major el segon diumenge d'octubre.

Generalitats

El poble de Cellers, situat a l'antiga vall de Forest, és centrat per l'església parroquial de Sant Martí de Cellers i un grupet de cases. A 1,5 km s'alça l'antic monestir de Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers del qual només resta l'església (segles XI-XII). Constitueix l'exemplar més notable del romànic de la zona, compost d'un creuer amb tres absis però sense nau (probablement inacabat); la cripta, amb capitells originals, fou restaurada el 1898.

Aquesta zona resultà especialment castigada per l'incendi forestal del 1998 (imatge superior) i va posar en greu perill l'edifici que, posterioment, ha estat sotmés a una restauració consistent en la refeta de la coberta i el descobriment de part de la primitiva façana.

Història

En un document datat el 1038, conservat a l'Arxiu Episcopal d'Urgell, consta una donació a Guillem, Galí i Sunifred (probablement tres companys monjos) de l'església de Sant Martí de Cellers, amb l'encàrrec que tinguessin cura de l'església de Sant Celdoni, on s'establí una petita comunitat monàstica, que adoptà la regla benedictina, i formà un priorat que el 1070 fou unit al monestir també benedictí de Sant Serni de Tavèrnoles.Una llegenda tardana (recollida al segle XVI) diu que els cossos dels màrtirs sant Celdoni i sant Ermenter foren portats de Calahorra a Cellers al moment de la invasió musulmana, cercant un indret amagat, on després s'edificà l'església. Probablement a causa de les epidèmies que delmaren la població a la meitat del segle XIV, el monestir restà sense gent i el poble només tenia sis famílies; a la fi del mateix segle, el comte de Cardona Joan Ramon Folc, usant el seu poder i el consentiment del seu feudatari Ramon de Pinós, i adduint la solitud del lloc, s'apoderà de les relíquies o cossos dels Sants Màrtirs i les donà a la parròquia de Cardona, on foren dipositades a l'altar major de l'església de Sant Miquel, recentment construïda (el solemne trasllat es féu el 19 d'octubre de 1399). Les rendes del priorat foren cedides el 1593 a la nova canònica diocesana de Solsona. Fou senyor feudatari del lloc Bernat d'Anglesola; passà als Pinós i el 1514 era del mateix senyor de Claret.

Restes arqueològiques

Destacar la zona dels masos Valentines Feixes i Otxés, on s'han pogut trobar abundants materials de diferents èpoques. També les sepultures de les Feixes i de Canelles, tombes isolades de l'època altmedieval.

Etimologia

L'origen del topònim pot originar-se en: un trasllat (existeix un homònim a la Conca de Tremp); una aplicació toponímica d'un antropònim protomedieval; una referència a celler ( relacionat bàsicament amb la conservació i elaboració del vi) o bé relacionat amb l'existència de "cel·les" o ermites, que haurien precedit la construcció del cenobi.

Lectures: 2495 Darrera: 05.02.2012
Etiquetes: cellers , romànic , monestir , turisme



Tweet