Societat dimarts, 10 de Abril de 2012 Autor: editor

Recollida de signatures per exigir a l'Ajuntament de Torà que repari el dany fet a l'antic camí de l'Aguda.

<< Tornar

La iniciativa va començar ahir coincidint amb l'aplec que se celebra a l'ermita de l'Aguda i va tenir una àmplia repercusió entre els assistents.

Vista del nou camí

El passat mes de desembre l'ajuntament de Torà va realitzar les obres de la portada d'aigua al dipòsit de l'Aguda, a partir del dipòsit que hi ha situat a mitja muntanya. Per tal de poder executar-la de forma més ràpida i amb menys cost econòmic es va optar per realitzar la nova conducció seguint l'antic camí que unia les dues poblacions. El resultat ha estat que l'obra ha malmès completament el camí, fet al qual el mateix ajuntament no li ha donat cap importància.

Per denunciar aquest desgavell ahir, a l'aplec que se celebra tradicionalment el Dilluns de Pasqua a l'ermita de l'Aguda, va començar la recollida de signatures per exigir al Ajuntament de Torà que repari el dany fet a l'antic camí. La iniciativa ha sorgit de forma espontània per diferents veïns de la població que no entenen com el mateix ajuntament ha pogut destrossar aquest antic camí que comunicava les dues poblacions, un camí que des de fa generacions s'ha fet a peu, amb mula o ase. Durant uns quinze dies es recolliran signatures als diferents establiments del poble.

L'Associació del Patrimoni Artístic i Cultural de Torà, APACT, ja fa uns dies que ha demanant per escrit una reunió amb l'alcaldesa, per mirar de trobar-hi una solució, i, per ara, encara no han tingut cap resposta per part del Ajuntament.

Desaparició de l'antic camí de l'Aguda*

... Havien passat els anys i, amb la construcció de noves vies d’accés, el camí ja era menys transitat. Però era un camí humil que guardava una part important de la memòria de la nostra gent. Parlem avui de la destrucció d’una part del nostre patrimoni públic. Parlem de l’antic camí que unia, des de temps immemorials les poblacions de l’Aguda i Torà. Parlem d’un camí de ferradura interessant des del punt de vista constructiu i de gran valor històric i patrimonial, on s’han fet obres per soterrar una canonada d’aigua. Amb l’ajuda de maquinaria pesant s’han fet moviments de terres i roques, eixamplant i esborrant el camí original. S’ha excavat en tot el seu recorregut, aixecant els trams del terra empedrat i esglaonat, i enderrocant parets de pedra. En desaparèixer les ziga-zagues ara en resulta un camí molt costerut.

Ara que el dany és irreparable, no hauríem pas de pensar que aquesta dissortada actuació sigui fruit d’una barreja d’intencionalitat i menyspreu. Més aviat es deu tractar d’un greu desconeixement dels valors del propi territori, i d’una continuada, estesa i preocupant manca de sensibilitat.

El cas és que si seguim així, aviat se’ns ressecarà l’ànima, sense que cap esperit o “fantasma del Nadal” (com en el conte de Dickens) ens pugui alertar de quin serà el nostre futur desolador. I el que hauremperdut, ho haurem perdut per sempre.

*Extracte de l'article de Maria Garganté i Josep Maria Santesmasses, publicat a la revista Llobregós Informatiu núm. 51, el podeu llegir sencer aquí