Economia
dissabte, 8 de maig de 2010 | Autor: editorCervera fa el primer pas per a la construcció del gran escorxador català
L'ajuntament de Cervera sol·licitarà el pròxim mes de juny a la Generalitat la tramitació del pla director per a la construcció de la gran Illa Càrnia de Catalunya.
El projecte és impulsat per la Generalitat i compta amb el suport de diversos operadors del sector ramader. Es planteja finalment (com s'havia apuntat) en una gran superfície de 40 hectàrees dedicada a escorxador i a transformació entre els municipis de Cervera i Granyanella. Serà concretament a la zona contigua al polígon de Cervera en direcció a Tàrrega. El pla director el redactarà Urbanisme i l'avantprojecte preveu tres fases en la seua execució. En una primera es construirien l'escorxador i els seus serveis, en una segona s'hi instal·larien les empreses auxiliars i, finalment, es donaria entrada a espais per a les empreses del sector.
La iniciativa, que solucionarà la carència d'instal·lacions de sacrifici en una zona productora com és Lleida, suposarà una inversió de 200 milions d'euros i té un termini d'execució d'entre 2 i 4 anys. La iniciativa va néixer el 2007 arran de la crisi de L'Agudana i permetrà la creació d'uns 700 llocs de treball al final quan funcioni a ple rendiment, encara que al principi serien 350.
Segons l'alcalde de Cervera, Joan Valldaura, l'enclavament estratègic a peu de l'autovia garanteix la viabilitat d'aquest projecte, que planteja un volum de matança al voltant dels 15.000 caps de bestiar diaris i que donarà cobertura a tota la producció de Lleida, que està situada entorn dels sis milions de canals a l'any, gairebé la meitat de la producció de Catalunya. La necessitat d'aquesta infraestructura a Lleida l'argumenta la Generalitat pel fet que només una tercera part de la seua producció d'animals, és a dir 2 milions a l'any, se sacrifiquen dins de la mateixa demarcació. El projecte pretén millorar la competitivitat en la transformació i comercialització de la carn, que és un dels grans deutes pendents del sector.
Per portar a terme la iniciativa, la Generalitat negocia amb diverses firmes perquè liderin la plataforma de les quals no s'han avançat els noms, així com tampoc si la proposta es durà a terme per via contractual o bé per via d'accionariat per buscar d'aquesta forma la participació de nombroses empreses o cooperatives.
Per a Cervera, amb un volum d'aturats situat al voltant dels 700 treballadors, més d'un 15% de la seua població activa, serà una excel·lent fórmula per solucionar els problemes creats per la desaparició de les seues grans empreses.
La iniciativa, que solucionarà la carència d'instal·lacions de sacrifici en una zona productora com és Lleida, suposarà una inversió de 200 milions d'euros i té un termini d'execució d'entre 2 i 4 anys. La iniciativa va néixer el 2007 arran de la crisi de L'Agudana i permetrà la creació d'uns 700 llocs de treball al final quan funcioni a ple rendiment, encara que al principi serien 350.
Segons l'alcalde de Cervera, Joan Valldaura, l'enclavament estratègic a peu de l'autovia garanteix la viabilitat d'aquest projecte, que planteja un volum de matança al voltant dels 15.000 caps de bestiar diaris i que donarà cobertura a tota la producció de Lleida, que està situada entorn dels sis milions de canals a l'any, gairebé la meitat de la producció de Catalunya. La necessitat d'aquesta infraestructura a Lleida l'argumenta la Generalitat pel fet que només una tercera part de la seua producció d'animals, és a dir 2 milions a l'any, se sacrifiquen dins de la mateixa demarcació. El projecte pretén millorar la competitivitat en la transformació i comercialització de la carn, que és un dels grans deutes pendents del sector.
Per portar a terme la iniciativa, la Generalitat negocia amb diverses firmes perquè liderin la plataforma de les quals no s'han avançat els noms, així com tampoc si la proposta es durà a terme per via contractual o bé per via d'accionariat per buscar d'aquesta forma la participació de nombroses empreses o cooperatives.
Per a Cervera, amb un volum d'aturats situat al voltant dels 700 treballadors, més d'un 15% de la seua població activa, serà una excel·lent fórmula per solucionar els problemes creats per la desaparició de les seues grans empreses.
Etiquetes: