Economia dimarts 7 setembre 2010 Autor: Albert Brau i Bagà

Dos quinquennis decisius per Torà


<< Tornar     

Analisi de la dècada 1910 i 1920 en que es produí­ la modernització i industrialització de la vila

A l'esquerra, antiga farinera Balcells, a la dècada dels 80's Autor: Ramon Sunyer

Difí­cilment trobarí­em un altre perí­ode més interessant per la història de Torà que aquell decenni comprés entre els anys 1910-20 del quin ara es compleix el primer centenari. Al llarg i ample d'aquells dos quinquennis, o decenni - com vulgueu o més us agradi - , un grup de persones molt competents i entregades van deixar una petjada inesborrable i van aconseguir unes fites que van situar la nostra vila molt per damunt de totes les altres de la comarca. Parlant amb plata podem dir que van assentar uns fonaments tant sòlids que van condicionar per bé la vitalitat local al llarg de tot el segle XX.

Seguint un rigorós ordre cronològic començarem per la captació i portada de les aigües, des de la font de cal Porta, envers el poble i a totes les cases que la volgueren, que van ser gran majoria. í‰s ben cert que ja l'aigua arribava des de molts anys abans a la plaça de la Font, però aquell cabdal i la seva conducció eren insuficients per abastir les necessitats de tota la vila. Corria l'any 1911 i el batlle en Joan Blasi ( de cal Nostramo ) amb el suport dels membres del Consistori i de la majoria de vilatans i desafiant als detractors de torn "que sempre surten per aigualir la festa" amb qüestió de mesos va culminar l'obra amb èxit total i totes les cases que van voler tingueren aigua corrent. I com que una cosa generalment en porta una altra, als anys següents es va estendre la imprescindible xarxa de clavegueram que va quedar conclosa l'any 1915.

L'any 1914, a la tardor i impulsat per en Ricard Trilla fill d'Agramunt i toranès d'adopció, junt amb altres col·laboradors, es va fundar el Sindicat Agrí­cola que, per cert, va rebre la benedicció especial del més tard Arquebisbe Dr. Vidal i Barraquer en aquells moments Administrador del Bisbat de Solsona. A més de la seva missió especí­fica el Sindicat va construir la Farinera en un espai comprat a Ramon Torelló a la plaça de La Creu. Val a dir que, com passa moltes vegades, una sèrie de conjuncions astrals van anar posant pals a les rodes del Sindicat, perquè devia molestar a algú, fins al punt de què l'any 1924 va quedar dissolt i la Farinera es va vendre a en Jaume Balcells per la quantitat de 100.000 pessetes i un duro. La dita Farinera, arrasada arran de la guerra incivil i reconstruïda després va romandre activa fins a les darreries dels anys 1980 com molts de vosaltres recordeu.

í‰s de pura lògica que sense força motriu la Farinera no tenia raó de ser i com què en aquells moments encara no havia arribat l'electricitat a la vila, el mateix Sindicat amb la decidida intervenció del secretari municipal en Ramon Santamaria va gestionar amb èxit l'arribada de l'electricitat a Torà. L'1 de maig del 1916 es formà una companyia amb el nom de Electricitat de la Segarra amb seu a Calaf. Finalment el dia 1 d'agost del 1917 fou el dia de l'arribada de la llum elèctrica a Torà.

Per arrodonir aquest decenni tan transcendental per la nostra vila deixarem constància de que l'any 1920 l'empresari tèxtil en Josep Francàs arracona els telers manuals de la fàbrica i l'emplena de telers mecànics moguts per l'energia elèctrica i es dedica de ple a produir peces de cotó, I al cap de poc, el dia 22 de març del 1921, arribà la primera connexió telefònica que va fer possible la Mancomunitat de Catalunya presidida per Puig i Cadafalch.

í‰s de justí­cia assenyalar al final de la relació precedent , que totes aquestes fites transcendentals que van transformar en positiu la vida dels toranesos, tenien uns noms propis que foren , a part dels nomenats Joan Blasi, Ricard Trilla i Ramon Santamaria, els de Josep Esteve, farmacèutic, Bonifaci Bosch, propietari i Casimir Coy, metge, als que s'hauria d'afegir el suport i l'empenta de tots els toranesos anònims que van possibilitar aquests dos quinquennis decisius per la història moderna de la nostra vila.

Adjuntem un document sobre la "Fundación del Sindicato Agrïcola de Torà" obra dels germans Bonifaci i Xavier Bosch i transcrit per Joan Junyent Tarrida


Adjunts:  Sindicato_Agricola_Tora.pdf



Etiquetes: modernització industrialització farinera sindicat electricitat torà segarra

Ho vols compartir?


dimecres 18 setembre 2019
Logina

Especials

Canvi de comarca
Gos sacrificat
fractura hidràulica (fracking)
10 més llegides

Traductor / Translator