Personatges divendres 20 febrer 2004 Autor: Xavi Sunyer i Blanc Membre de l'APACT

Jaume Coberó i Coberó


<< Tornar     

Breu repàs a la vida i al treball de Jaume Coberó i Coberó, cronista de la història local (Torà, 1920-2004). Biografia elaborada en base a una breu autobiografia que ens ha deixat el Jaume, i els records de les converses que vaig tenir amb ell

Jaume Coberó Autor: Teresa Grau

Toranès, nascut el dia 14 del mes d'abril de 1920 en una casa de la Plaça de l'Església, lloc on visqué tota la seva vida fins la seva mort el 17 de febrer de 2004.

Fill d'una famí­lia de pagesos jornalers, recorda la seva infantesa amb aflicció 'vaig tenir una trista i deprimida infantesa degut a la llarga malaltia que portà la meva mare a la mort quant jo solament tenia onze anys'.

Aprengué les primeres lletres al col·legi públic de Torà del Sr. Antoni Veciana. L'any 1932 és fundà el col·legi privat 'Col·legi Pàtria i Cultura' dirigit per Mn. Dr. Miquel Comas, vicari de la parròquia de Torà. En aquest col·legi el Jaume hi cursà el estudis des de l'any 1932 al 1935, any en que 'a la punta del segar el meu pare em va posar al seu costat perquè l'ajudés en les feines del camp'.

Aquesta és tota la formació acadèmica que rebé el Jaume. La seva formació, doncs, és autodidacta. En una breu autobiografia que en ha deixat es defineix a si mateix com un 'investigador autodidacta, cronista de Torà i el seu terme'. Malgrat que tot hom el qualificava com 'l'historiador', observem com ell no se'n considerava.

L'any 1939 va prendre part en la Guerra Civil, quan el reclutaren en l'anomenada lleva del biberó. Mai va tirar un tret, malgrat estar uns mesos al front del l'Ebre. Acabada la guerra treballà molts anys de pagès i posteriorment a la fàbrica de rajoles Vilamú, on es jubilà.

El seu interès per la història local li va venir en una edat avançada. Ja de petit havia conegut a l'historiador local i folklorista mossèn Xavier Bosch i Comelles (Torà, 1882-1936) de qui tenia alguns records i definia com un erudit.

Xavier Bosch és l’autor del relat històric La llegenda del Sant Crist de Torà, publicat el 1920 a la revista Lectura Popular. Biblioteca d'autors catalans. Núm. 354. Bosch investigà a fons l'arxiu Municipal de Torà. Fruit d'aquest treball de recerca i buidatge de dades són les més de dues mil fitxes manuscrites que ens ha deixat. Aquestes fitxes contenen un resum del contingut de cadascun dels documents i pergamins que ell considerà més importants del arxiu.

Qui va iniciar al Jaume Coberó en la seva faceta de cronista local fou mossèn Jaume Sarri i Muntada (Solsona, 1899-1973), rector de la parròquia de Sant Gil de Torà del 1956 al 1959.
Jaume Sarri projectava escriure un llibre sobre la història de Torà aprofitant el treball d'arxiu de Xavier Bosch, i demanà al Jaume Coberó que l'ajudés a completar-lo.

Mentre Jaume Sarri s'ocupava de la vessant històrica i feia recerca a l'arxiu Parroquial de Torà, Jaume Coberó fou el responsable de recollir informació sobre el folklore, costums i anècdotes locals. Jaume Coberó tenia una profunda admiració vers Sarri, a qui reconeixia com 'el meu mestre'.

L'any 1959 Sarri publica Santa Maria de l'Aguda. Notes històriques. El mateix any deixà de ser rector de Torà i llegà al Jaume Coberó part dels seus arxius relacionats amb la vila, així com les fitxes manuscrites de Xavier Bosch, i li donà l'encàrrec de completar, ampliar i millorar el llibre.
Després de molts anys de treball d'arxiu i d'una pacient recollida de dades per part del Jaume Coberó, l'any 1982 veu la llum la Historia Civil i Religiosa de la Vila de Torà.
Tot un premi no només pel Jaume Coberó sinó també per Xavier Bosch i per Jaume Sarri, coautors del llibre.

El Jaume Coberó va participar com a ponent en diversos congressos sobre carlisme a la ciutat de Solsona. Fruit d'aquest interès pel carlisme, l'any 1986 publica el llibre Les guerres carlines a Torà i Conca del Llobregós, un exhaustiu recull de dades i fets relacionats amb les carlinades que tingueren lloc en aquestes contrades durant el segle XIX.

Amb Lluís Vilà, l'any 1995 escriu el llibre El Santuari de Nostra Senyora de la Serra de Pinós. Dos anys mes tard, el 1997, completarà un altre l'estudi manuscrit iniciat per Xavier Bosch sobre l'empremta dels franciscans a Torà amb la publicació del llibre El Convent de Sant Antoni de Padua, 300 anys d'història.. El mateix any col·laborarà amb Joan Sunyer i Soler en el Llibre de cromos història de Torà.

El seu darrer treball el publicà l'any 1998, la Historia contemporània de la vila de Torà, un llibre que fou la culminació de molts anys de recerca, dedicació i treball, i que l'il·lusionà especialment.

Ha format part en l'equip del projecte de la Fundació Jordi Cases i Llebot de l'Inventari del Patrimoni de la Segarra, pel que fa al municipi de Torà, publicat l'any 2000.

Ens ha llegat alguns treballs inèdits que deixà acabats només pendents de correccions: “Gent de Torà. Biografies de toranesos”, “Esglésies i capelles de Torà i del seu terme”, “Castells i torres de guaita i defensa de la part nord del Llobregós del segle X” així com “La torre de Vallferosa l'obra mestra de l'arquitectura militar dels regnes i comtats hispànics del segle X”.

Aquest és el bagatge que ens ha deixat el Jaume en l’àmbit de la història local de Torà, però el seu compromís social amb el poble de Torà va anar més enllà de la recerca històrica. Va ser membre fundador l’any 1979 i president durant 25 anys de l'Associació del Patrimoni Artístic i Cultural de Torà, entitat que des dels seus inicis ha vetllat pel reconeixement i conservació del patrimoni artístic de Torà, i molt especialment de la Torre de Vallferosa.

També va ser soci fundador l’any 1985 del Casal de la Gent Gran Verge de L'Aguda de Torà, del qual en fou el secretari durant onze anys.

Fruit d’aquesta implicació generosa amb el poble, l’any 1997 Torà li ret un emotiu homenatge en vida dedicant-li la plaça que hi ha darrera l’església parroquial de Sant Gil.

El 2002 el Jaume esdevé un personatge històric de la festa de la Llordera, quan l’Associació del Brut i la Bruta li dedica un gegantó, fet a la seva imatge i semblança.

Per la gent de Torà el Jaume sempre serà “l’historiador” de la vila, encara que ell preferia definir-se com un 'investigador autodidacta, cronista de Torà i el seu terme'. Personalment m’encanta amb delit el retrat que en fa la Maria Garganté, quan el defineix com un “picapedrer de la història”.

Jaume Coberó presentant el seu llibre a Jordi Pujol, llavors president de la Generalitat (1983) - Torà
Jaume Coberó presentant el seu llibre a Jordi Pujol, llavors president de la Generalitat (1983)
Autor: Ramon Sunyer
Jaume Coberó presentant el seu llibre 'Història civil i religiosa de la vila de Torà' - Torà
Jaume Coberó presentant el seu llibre 'Història civil i religiosa de la vila de Torà'
Autor: Ramon Sunyer
El Sergentet, gegantó de Torà - Torà
El Sergentet, gegantó de Torà
Autor: Ramon Sunyer


Etiquetes: biografia jaume coberó cronista torà

Ho vols compartir?


dissabte 19 setembre 2020
Logina

Especials

Canvi de comarca
Gos sacrificat
fractura hidràulica (fracking)
10 més llegides

Plànols

Plànol urbà
Plànol nuclis i masies
Són en format PDF i qualitat per imprimir. Us descarregarà l'arxiu a l'escriptori

Traductor / Translator