Medi ambient divendres, 19 de Juliol de 2013 Autor: editor

Juliol del 1998, el dia després: un regust de coragre i el sentiment d'abandó substitueixen el fum

---

<< Tornar     

---

Es compleixen 15 anys de l'incendi que, el 1998, va assolar més de 27.000 hectàrees de la Catalunya central.

El recompte de danys personals va ser de un ferit greu, Josep Duocastella, de 68 anys, propietari de la finca Can Biosca i veí­ de Sant Mateu de Bages, que resulta amb cremades de segon i primer grau en el 27% del cos. Era el president de l'ADF Amics del Bosc. Hi hagué també una víctima mortal, Francesc Rosés, de 47 anys que va tenir un infart mentre combatia el foc que assetjava casa seva, a pocs metres del nucli de Freixinet, dins del terme municipal de Su. L'home , que esperava que li posessin un marcapassos, va ser auxiliat per la seva dona, Florinda Plans, i pel mestre de l'escola local. La manca de mitjans i un aire irrespirable van provocar que no se'n sortís.

La seva dona va redactar un text molt dur i directe en el que explicava als fills que el seu pare 'havia mort perquè era massa bo per veure tant dolor i tanta destrucció'. Perquè era massa intel.ligent, massa treballador i massa ben organitzat per entendre com 'es podia ser tant potiner dirigint l'extinció d'un incendi'. Florinda reblava el seu discurs afegint que 'tenia un deute de gratitud amb els seus veïns: No puc agraïr res als bombers, ni als mossos que no vam veure'.

Els danys materials van afectar un total de 235 finques agrí­coles. Quatre vivendes van resultar destruïdes , sis granges cremades i van morir uns 2000 animals d'aquestes granjes.

Acusacions directes als polítics responsables

El clam de la població afectada va rogir de forma ràpida i contundent 'L'incendi havia agafat aquestes proporcions per culpa dels responsables polítics, que van prendre un seguit de decisions errònies'. El sindicat agrari Unió de Pagesos, va realitzar una enquesta entre el 70% del cens de les masies de la zona afectada on es constatava que 'fins a 110 cases de la zona afectada pel foc no haurien rebut cap tipus d'assistència durant els incendis'.

Josep Puigpelat, responsable de la sectorial de medi ambient del sindicat i president de l'ADF Natura Viva, explicà que en algunes ocasions 'els bombers no van aparèixer o s'esfumaren. Els voluntaris i les ADF haguerem de fer el que ells no van fer, defensar a la gent i a les seves cases i propietats. Aquesta va ser la clau de l'extinció del foc. Més del 60% de l'incendi del Solsonès s'havia extingit per l'acció dels pagesos, ADF i voluntaris'. Joan Casajoana, membre del comité permanent del sindicat, va afegir que l'enquesta confirmava el que ja era evident 'la desasistència que patí­ la zona, la descoordinació dels mitjans i el fet que l'Administració no va ser a l'alçada de les circumstàncies'. També és recriminà al titular de la conselleria d'agricultura, Marimon, la manca d'una polí­tica de prevenció d'incendis i una polí­tica agrària i que 'no assumeix gaire responsabilitat'. També es va qualificar de lamentable que Jordi Pujol no visités el mateix dissabte els afectats per l'incendi i en canvi anés a un acte de la Caja de Aragón a Lleida

El Col·legi d'Enginyers Tècnics Forestals de Catalunya també es va sumar a les crí­tiques amb un comunicat en el que denunciava 'importants errors en tot el plantejament de la prevenció i extinció d'incendis' i que era 'una frivolitat fer creure al ciutadà que el foc a l'àrea mediterrània era inevitable'. També van qualificar de 'immoral' que el responsable del departament de Governació, Xavier Pomés, assegurés que la coordinació entre mitjans d'extinció, ADF, voluntaris i les diferents administracions, junt amb la població civil 'funcionés a la perfecció'. També van trobar 'intolerable' que el màxim responsable d'Agricultura proposés com a gran estratègia de prevenció 'la substitució de part dels boscos per cultius pel fet que la superfí­cie forestal era excessiva'.

El Paisatge, el foc......s'ha cremat la confiança

El mig centenar d'habitants de Freixinet (Solsonès), el nucli que va sortir més malparat del desastre van inserir un anunci a la premsa, el dissabte 1 d'agost, en què invitaven la resta de poblacions de les zones rurals de Catalunya a desconfiar de l'Administració a la vista del que ha passat.  El text s'acompanyava de la imatge en negatiu d'un plànol on es remarcava l'enclavament del poble.

El poble de Freixinet i les masies de l'entorn voldriem indicar, als responsables dels bombers, mossos d'esquadra, guàrdia civil, protecció civil, etc, així­ com als polí­tics i administració en general la nostra situació en el mapa.

Ja no ens queda res per cremar. Mai més no tornarem a veure els nostres boscos. Però quan les famí­lies que ens hem quedat sense res tornem a respirar, quan haguem reconstruït les granges i coberts, quan haguem refet les nostres vides, voldrí­em que ens sabessin trobar abans no fos massa tard.

Als altres pobles de les zones rurals de Catalunya:

Si també teniu la sensació que no compteu per a res, però encara gaudiu del paisatge, feu-vos sentir. No confieu en l'administració. No us cregueu les seves explicacions perquè són parcials i interessades. Us podem assegurar que en l'incendi del Solsonès hi ha hagut desorganització, descoordinació i descontrol. Res no ens fa pensar que aprendran la lliçó. No és el primer cop que passa.

Hem estat sols i hem passat por. Hem passat molta por.
No espereu que us toqui a vosaltres.
Tampoc vindran
 

L'Elefant Vermell: el descontent dels bombers voluntaris

El dimecres 22, quan ja tot semblava calmat, a Torà, arribà una mala notí­cia, el cap de bombers voluntaris, Magí­ Coscollola, havia estat destituït per la direcció general d'Emergències i Seguretat Civil de la Generalitat. El motiu era que, uns mesos abans, s'havia negat a traslladar-se a un incendi d'una altra població allunyada per no deixar desguarnida la seva zona.

Això va provocar que part dels bombers voluntaris es rebel·lessin contra la Conselleria de Governació. Els integrants de 5 parcs de bombers voluntaris de Torà, Guissona, la Granadella, Agramunt i les Borges Blanques van tancar les instal·lacions en protesta per l'expulsió, al considerar que la sanció contra Magí­ Coscollola, el cap de bombers de Torà i representant del col·lectiu havia estat una represàlia. El mateix dijous, voluntaris de Matadepera també es van negar a acudir a extingir un incendi a Artés per no deixar desprotegit el Parc Naturl de Sant Llorenç de Munt. El malestar d'aquest col·lectiu es va expressar en la formació del grup l'Elefant Vermell.

Llegir-ne més al Monogràfic del tema

  + info (enllaç extern)

Etiquetes: foc incendi 1998 catalunya central