Polí­tica dilluns, 13 de Juny de 2011 Autor: editor

Formes dels ajuntaments durant el segle XX


<< Tornar     

Repàs de les diferents formes per escollir els membres del consistori a la vila de Torà

A inicis d'aquest segle no existia el sistema d'eleccions i/o votacions que avui coneixem com a sufragi universal. I per descomptat que les dones no tenien ni veu ni vot i molt menys vot per les coses que pertanyien a la vida pública. Com si no existissin. Feta aquesta precisió cal dir que corresponia a les forces vives i als poders fàctics determinar qui havia d'entrar al govern municipal.

Metges, mestres, algun professional, la clerecia i quatre potentats tenien la facultat de determinar les capacitats dels qui havien de regir els destins municipals. Aquest sistema es perllongà fins l'any 1.939 a l'acabar la guerra incivil, amb les excepcions de l'any 1.923 (dictadura de Primo de Rivera) i el 1.934 (els fets del 6 d'octubre) on intervingué decididament la Autoridad Militar. I així­ mateix el perí­ode comprès entre el 18 de juliol de 1.936 i el 23 de gener del 1.939, d'infausta memòria.

Curiosament des d'últims de gener del 1.939 fins al final dels anys 40 els ajuntaments oficialment eren entitats 'Gestoras' i el seu alcalde era nomenat directament pel 'Gobernador Civil' i la resta de consellers havien de ser totalment addictes al 'Movimento Nacional'. Des d'aquest moment i en endavant ja són reconeguts com Ajuntaments de ple dret i almenys tres dels set consellers són escollits pels terços familiar, sindical i entitats, amb un intent de donar un cert aire democràtic a la vida municipal. Però sempre, fins al 1.979 amb l'exclusivitat de decisió electiva del 'Gobernador Civil' pel que fa a l'alcalde i a la resta de consellers.

Amb la instauració de la democràcia, les primeres eleccions municipals, on l'alcalde i regidors ho foren per sufragi directe, van tenir lloc a primers d'abril del 1.979. En aquella ocasió ja bastant propera, a Torà hi va concórrer una llista única sortida d'unes primàries. L'any 1.983 es van presentar dues llistes, ambdues independents. I a les eleccions dels anys 1.987, 1.991 i 1.995 només es presentà una llista única de CiU.

A partir de les eleccions del 2003 sempre s'han presentat 3 llistes. A les del 2003 la coalició entre Independents per Torà i la CUP va desbancar a CiU de l'alcaldia, tot i que la recuperà al cap de dos anys, pel vot d'un regidor trànsfuga.





Font: Albert Brau i Bagà Etiquetes: eleccions llistes ajuntaments municipals torà

Ho vols compartir?


dijous, 12 de Desembre de 2024
Logina

Especials

Canvi de comarca
Gos sacrificat
fractura hidràulica (fracking)
10 més llegides

Àlbums destacats

Democràcia real
Democràcia real
16 Fotos
Eleccions
Eleccions
31 Fotos