Una salvatjada a Torà

Article d'opinió publicat als blogs d'araponent.cat. David Colell i Orrit, nascut a Llobera 1972. Viu a Lleida i és professor de llengua catalana i religió

El 29 de març, en un parc de Torà, rondava un gos perdut que “molestava”. La Guàrdia Civil, alertada de la situació, va lligar el gos i avisà els dirigents municipals. Acte seguit, apareixien l'alcaldessa, Mercè Valls, i el tinent d’alcalde, Josep M. Alsina, ambdós de CiU. Segons els testimonis, aquest últim, en plena via pública, va disparar amb una escopeta tres cops al gos indefens i inofensiu i com que no va acabar amb la seua vida, el va rematar a garrotades i va fer desaparèixer el cadàver. Com pot ser que algú tan sàdic i gens respectuós amb la legalitat governi un municipi? Què serà el següent? Podem qualificar d’humanes persones que actuen així? Per si algú no ho sabia, està prohibit maltractar els animals de companyia, agredir-los o sotmetre'ls a qualsevol sofriment. A més, els sacrificis o esterilitzacions han de realitzar-se sota control veterinari i només per motius humanitaris. Sols en els casos en què la captura per immobilització no sigui possible, el departament competent pot autoritzar excepcionalment l'ús d'armes de foc. La finalitat de la Llei de protecció i benestar dels animals és afavorir més responsabilitat i una conducta cívica per a la defensa i la preservació dels animals. Cosa que a l’Ajuntament de Torà brilla per la seua absència. Els animals, a diferència d’alguns energúmens, són sers sensibles, i, sobretot, les mascotes, tenen una gran empatia amb els humans i ens fan molt de servei. Per això mereixen rebre un tracte digne i que es castigui les agressions que pateixen. Així, els ajuntaments han de tenir o mancomunar centres de recollida d'animals abandonats o perduts. Com que el mal causat és irreparable, l’única esmena possible és la dimissió dels responsables i el que dictamini la justícia que ha d’assumir les denúncies rebudes.